Osset de Peluix (50). El cinquanta, el número de la sort (o només del futur...).

Un breu parèntesi en la discussió entre la Miranda i l'Èric. En aquell moment, en el bar, la simpàtica Simpy es recorda que té un número dels cecs per a avui, i que, qui sap, li podria haver tocat algun caleró. El número té la xifra: "05050". Pica els dits, i li demana al cambrer que li porti l'Avui.

- Veurem si tinc sort i em toca alguna cosa per la loteria... - diu "la més Mirandeta" de la colla.

- Algun dia et tocarà alguna cosa, companya, no et desanimis!! - diu la Anti.

- Això diuen sempre tots… per això jo no jugo mai a la loteria. - De nou és la Simpy: la viva imatge de la indiferència i la grisor.

- Sí - la Anti suspira. - ¿Si et sembla a tu, dona, potser que ningú jugués mai a la loteria ni als cecs, oi que no? Costa d'acostumar-se a tu, xica... A vegades no m'estranya gens que cap noi no...

- Pse!! Anti, tu i jo estem fetes un bon parell de "marxoses"...

Però mentre les dues amigues polemitzen, la Simpy ja té el diari que li ha donat el cambrer (que ella li ho ha recompensat amb un bonic somriure), i va directa a la pàgina de loteries, ignorant les pàgines d'actualitat i de política. ¡¡Quan mira el número principal de la loteria, la xica es queda molt sorpresa!! La Anti i la Simpy ja corren a preguntar-li que si ha tingut sort...

- Mireu!! M'ha tocat alguna cosa!! El número principal de la loteria d'avui és "69080". Els tres darrers números coincideixen!!

- ¿I què t'ha tocat? ¿Digues, què t'ha tocat? - diu la Anti.

- No, si encara haurà tingut una mica de sort i tot... - diu la Esse.

- A veure... Doncs uns 3.000 euros!!

- No és mala xifra, companya... Moltes felicitats!! - Exclama la Anti; la Esse fa una ganyota a aquesta, i ella, amistosament, se la retorna. La Simpy continua: - ¡Companyes, aquest paperet val tres bitllets verds! - I ella, agafant-lo per la mà, alça el número de loteria en l'aire, com si volgués que les seves dues amigues estiguessin conscients del fet, com de sobte...

... com que la Simpy, alegre i optimista, no agafa el bitllet amb molta cura, l'aparell d'aire condicionat, que estava connectat massa fort, li arrenca el bitllet de les mans, i aquest surt volant pels aires, en direcció a un ventilador, que podria destrossar-lo d'un cop violent amb les aspes...

La Simpy es queda petrificada, sense reaccionar, per aquests segons vitals. Tant l'Anti com la Esse surten disparades a recollir el bitllet, però és la Esse, de les dues, la que s'adelanta, i recull el bitllet molt pels pèls, quan quasi anava a ser destrossat per les aspes del ventilador. No obstant això, com que, en el calor de les presses, el bitllet s'havia agafat amb poca cura, la Esse l'ha destrossat una mica amb les mans.

Com a bona amiga, li retorna el bitllet a la Simpy, tal com està: bastant intacte.

- Vaja, vaja - diu la Anti. - Tant que m'he queixat de tu i dels teus renecs, però al final haurien estat tres bitllets verds que la Simpy hauria perdut si no fos per tu...

La Esse somriu i prova de semblar modesta i sense orgull, cosa que (gairebé) aconsegueix. La Simpy li fa uns copets a l'esquena, però mira el bitllet, i diu:

- Mira, Esse, agraeixo molt el teu intent de salvar el bitllet, i no és culpa teva això de l'aire condicionat, però no sé... Ara està una mica fet pols el bitllet dels cecs, i si no està prou intacte com per cobrar-lo, no en trauré ni un cèntim d'ell...

L'Anti pensa en alguna cosa que la preocupa, malgrat que intenta dissimular que està pensativa; concretament, apart del bitllet de la Simpy, pensa en els problemes entre la Miranda i l'Èric. Tal vegada va ser una mica dura amb l'Èric, escridassant-lo d'aquesta manera... ¿Si un vol estar sol, no hi té una mica de dret, potser? Ara la Miranda i la seva probable parella eren a fora fent polèmica, i si la cosa no s'arregla...

Ve un cambrer i demana disculpes per si l'aire condicionat ha funcionat malament i ha passat l'incident del bitllet; però elles li asseguren que no ha passat res greu, i aquest, fent un gest amb el cap, marxa a fer els seus assumptes.

- Per cert, Simpy - no és pas la Anti la que parla, sinó la molt introvertida Esse, - veig que el teu número "05050" és el número cinquanta.

- Sí, clar - diu la Simpy. - ¿Perquè? ¿Què té d'especial el cinquanta, amiga?

- Doncs el cinquanta... em sona de no sé quina web... Em sembla que es diu Contes en Català, o semblant... que el número cinquanta és significatiu per un relat seu...

- ¿El cinquanta? - és la Anti. - Un número especial? Per a un conte internàutic? Tens cada idea més rara, tu...

- ¿Doncs bé, podria ser que el cinquanta fos el nostre número de la sort, oi? - diu la Simpy.

- De la sort... o només del futur... - és l'Anti la que parla. - ¿Per cert, aquests crits tant forts que sento...? No serà que la Miranda i el seu xicot estan discutint?

- Mai se sap... - diu la Esse.

- No, no!! Fixeu-vos millor. Aquests crits són d'alguna televisió del pis superior. Ho sento clarament. No té res a veure amb la nostra parella d'amics.

L'Anti i la Esse s'hi fixen amb atenció, i arriben a una conclusió ràpida...

- Sí, sí, ara que m'hi fixo millor, és una televisió del pis superior.

- I tant, noia.

- Malgrat això, noies - torna a ser la Anti, - m'agradaria saber què s'estan dient aquests dos ara... estic intrigat...

Mentre les noies "arriben al número cinquanta", i per saber com li va a la Miranda i a l'Èric, només cal passar al següent capítol, on veurem com ells dos arreglen les coses (o no...). Aleshores, veurem que entre ells es diuen...



---------------------------------------------

Sigueu benvingut a la meva pàgina de vincles i propaganda: http://ciutat-perenne.com