Osset de Peluix (49). L'Èric recomana a "la osseta" el final de la relació.

Un relat de: cuidador_d-ossets
Ja estan la Miranda i l'Èric a fora del bar Baylie's. La Miranda no entén encara massa el que passa en aquest moment, però aviat sortirà de dubtes...

- ¿Però Èric, què us heu dit les meves amigues i tu? ¿Que les coneixies?

L'Èric suspira amb impaciència, i bastant enfurismat. Respira vàries vegades; sembla calmar-se una mica.

- Ja has vist com he fet el ridícul, oi? Tot a fer punyetes. Jo ja plego i marxo, que tinc pres...

La Miranda l'interromp amb suavitat:

- A veure, carinyo meu. ¿Jo què vols que hagi vist? He arribat amb uns paquets de tabac que les meves amigues (ara ja saps com són elles) m'havien encarregat que jo comprés. Torno de la tenda i em trobo que, pel que semblava per l'expressió de les vostres cares, estàveu parlant els quatre de no sé quin tema... I aleshores, tu no trigues ni deu segons en demanar-me que parlem a soles...

- I no has sentit ni una paraula del que ens déiem jo i les teves tres amigues?

- No. A veure, el Baylie's, entre la música de fons i el soroll de la gent, no se sent molt bé el que un diu a quatre passos...

- ¿De debò no has sentit gens ni mica el que estàvem dient les teves amigues i jo?

- No, ni una paraula he sentit. ¡És que tot just acabava d'arribar! - El to de la Miranda és molt ferm; no menteix pas. - Però a veure, ara que penso, per la cara d'ira que posava la Anti, devia ser una conversa bastant tensa... Però, apart d'això i algun detall més, no tinc cap pista sobre el que us dèieu, fos el que fos, les meves amigues i jo.

Durant un moment, l'Èric dubta, com si li semblés bé el que la Miranda no estigués assabentada d'aquest estat de discussió entre les seves tres amigues i ell; però al cap de pocs segons, els músculs de la cara se li tornen a posar tensos. A la Miranda quasi li agafa una mica de por...

- Bé! Doncs les teves amigues i jo estàvem discutint enfadats. Per això, trobo que és millor que em deixis marxar, que em permetis trencar la juguesca, i que deixem de sortir junts. ¡Presenta les meves disculpes a les tres, però si no m'ho puc avenir, no m'hi puc avenir! ¡I punt!

- Però Èric, això no! La juguesca deia que havíem de continuar tota una setmana; encara no s'ha acabat aquesta. Tu vas prometre que et quedaries passés el que passés...

- Però et vaig dir que tu podries trencar la relació només que ho desitgessis. Doncs bé: et recomano que prenguis aquesta decisió. Trenca amb mi ara mateix. Decideix-te ara. - Però per la cara mig de pena que fa l'Èric en dir tot això, es nota que li fa mal notar que se senti obligat a dir-ho... La situació és trista...

- ¿Això em recomanes? - diu ella. - Però em pensava que tu i jo podríem funcionar, i bé... Però a veure, carinyo, abans que jo segueixi la teva recomanació i trenqui la nostra relació - a la Miranda li ve el pensament molt poc agradable de l'Armando i el tracte que li donava... - digues-me una cosa; et faig una pregunta. ¿Quant de temps fa que coneixes les meves amigues?

- Doncs ara mateix no farà encara cinc minuts.

- ¿I com és que estàveu parlant junts tant de sobte?

L'Èric traga saliva amb desgrat.

- Elles volien conèixer un noi desconegut (és a dir, a mi). Se m'han dirigit a mi, i... bé, he reaccionat de forma molt agre.

- Segur que la Anti va estar a la que salta només de veure això que feies tu...

- Sí, tu ho has dit.

- Ai com és, aquesta companya meva... Però a veure, carinyo, no entenc perquè, total perquè unes desconegudes t'han cridat l'atenció per simpatitzar amb tu, t'ha donat per saltar amb tanta ràbia... ¡No sabies res d'elles, i mira com t'irrites!

- Em penso que em coneixes poc, Miranda...

- No sé molt de tu, Èric... El primer cop que vaig saber de tu, va ser quan el teu germà Joan ens va presentar... Fins aleshores, gairebé no tenia present ni que el Joan tingués un germà... Abans d'aquell moment, tu per a mi no existies... Però bé, a veure. ¿Com m'ho podria fer per a conèixer-te millor? ¿Perquè no em dius ara mateix què em convindria saber, de tu? Vull dir, ja que la nostra relació corre perill, fins al punt que em llences aquesta recomanació d'engegar-ho tot a fer punyetes... Parla, home...

La Miranda no diu res mentre l'Èric està pensatiu; en realitat, malgrat que no ho dirà pas, està pensant en el seu ex-nuvi problemàtic, l'Armando, qui ara mateix, sense que ella ho sàpiga, està donant una passejada pels carrers de la ciutat; aviat l'Armando viurà una situació ben peculiar amb una per a ell nova coneguda...

Però encara no és hora que l'Armando torni a entrar en joc. Ara mateix, l'Èric ja no està pensatiu, i mira a la Miranda amb cara d'haver-hi pres una decisió. ¿Li dirà alguna cosa? ¿O, per les dolentes, marxarà caminant ben lluny d'allí sense pensar en ningú més, ja sense poder suportar més aquest ambient social que tant li irrita? ¿O tindrà una reacció diferent? Aviat ho sabrem...




-----------------------------------------------

Et convido a visitar la nostra web de contingut i novetats: http://ciutat-perenne.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

61 Relats

43 Comentaris

16645 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!