Cercador
Osset de Peluix (46): ¿Qui és la senyora Remei?
Un relat de: cuidador_d-ossetsLa Miranda fa cara intrigada.
- Molt bé, Simpy - li respon; - què em vols preguntar?
- Com està la tieta Remei, carinyo? - diu la seva amiga.
- La tieta Remei? Vols dir la meva tieta vídua, que té ja passats els cinquanta anys d'edat, que passa gran part del temps sola?
- Sí, i que fa uns quants anys que viu a aquesta ciutat. - La Simpy mira a la Anti i diu: - Sola com tu mateixa, Anti.
- Sí, sola com... com... com jo, sí, és veritat.
- Mira que et veig una mica com estranya, Anti - diu la Simpy.
- I jo també... - deixa anar la Miranda.
La Esse, pel seu compte, amb la cara d'innocenta de sempre, mira i fa com si escoltés una mica, mentre rumia mentalment alguna cosa. Suposadament, té alguna idea al cap; però, com de costum, prefereix no explicar el que pensa.
- Dones! - diu la Esse. - No li passa res a la Anti, està distreta i ja està. Tots a vegades estem als núvols.
- Ja en parlarem. - La Simpy vol tornar al tema d'abans. - Per cert, el teu amic que esperem no deurà trigar molt en arribar, oi?
- Si l'he pogut fer desenganxar de l'ordinador solet, no pot trigar molt. - La Miranda somriu. - En quan a la tieta Remei, què vols saber d'ella?
- La teva tia està com a estranya últimament, oi?
- Sí, no sé. Està com a trista. Alguna cosa la deprimeix. - La Miranda fa un posat interrogatiu, com no sabent què contestar.
- Que exagerades! - La Anti torna a deixar dir la seva. - La Remei fa la seva vida tranquil·lament. Deu haver agafat una petita decaiguda. Està una mica anòmala i ja està.
- Però jo sé que és per culpa dels homes, el que li passa - diu la Miranda.
- I què t'ho fa pensar? - diu la Simpy.
- Escolteu això. Un cop li volia parlar amb ella d'homes. No sé, volia parlar del tema amb ella... Si té relacions amb algun home de la seva edat, si no pensa potser en apuntar-se a un club de contactes (qui sap si no seria una bona idea), i em va cridar de mala manera: "¿¡Així i tot a tu què t'importa, això!?".
- ¿La tieta Remei? ¿Ella que és la simpatia i l'amabilitat en persona, cridant-te a tu, Miranda? No pot ser... - diu la Simpy.
- Sí, costa de creure... Obsessionar-se així per un tipus, vull dir, vaja, quines coses... - l'Anti rumia... - Però no sé, potser no és que la teva tieta li agradi pas ningun home ni res...
- Jo tinc coses a dir sobre la qüestió. - Qui parla és la Esse; les altres estan tant sorpreses que s'hagi decidit a dir alguna cosa, que es queden uns segons mudes. Després parlen:
- Ah, sí? De debò saps res que no sapiguem les altres? - diu la Miranda.
- ¡¡El que hagis de saber tu, que et passes el dia a casa llegint i cavil·lant, vora la tele!! - diu la Anti, en to quasi burlesc.
- Doncs mira, senyora setciències... - la Esse ja està una mica cabrejada. - Un cop estava fent un passeig per la ciutat, quan vaig veure a una dona (us juro que era la Remei, malgrat que no l'hagi vist molts cops) que ella estava en una perruqueria, posant-se guapa i arreglant-se, i es mirava al mirall de la "pelu" fent molts somriures, i retocant-se el pentinat; doncs bé, quan es va girar i em va veure a mi, va anar a amagar-se al fons de la perruqueria, des d'on ja no se la podia veure des del carrer.
- I estàs segura que aquesta dona era la Remei?? - replica la Simpy.
- Completament. No en tinc cap dubte.
- Colteu, carinyos - diu la Miranda, - com m'agrada tornar-vos a veure i fer el cotilla una mica, però m'he quedat sense tabac, i un cigarret no em sentaria malament. Alguna vol que aprofiti i li compri un paquet? Perquè l'estanc està a quatre passes...
- Jo ja saps que no fumo - respon l'Esse.
- A mi porta'm dues caixes de negre. Aquí tens els diners - fa la Anti.
- A mi, que em portis el més barat, ja me'n conformo, que estic fent austeritat per la carrera universitària, i ja em convé estalviar.
La Miranda s'aixeca, fa un gest de "a reveure", surt del bar i entra a l'estanc. Però en aquells moments, per la cantonada, en l'altre cantó del bar, apareix algú conegut...
-----------------------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com
- Molt bé, Simpy - li respon; - què em vols preguntar?
- Com està la tieta Remei, carinyo? - diu la seva amiga.
- La tieta Remei? Vols dir la meva tieta vídua, que té ja passats els cinquanta anys d'edat, que passa gran part del temps sola?
- Sí, i que fa uns quants anys que viu a aquesta ciutat. - La Simpy mira a la Anti i diu: - Sola com tu mateixa, Anti.
- Sí, sola com... com... com jo, sí, és veritat.
- Mira que et veig una mica com estranya, Anti - diu la Simpy.
- I jo també... - deixa anar la Miranda.
La Esse, pel seu compte, amb la cara d'innocenta de sempre, mira i fa com si escoltés una mica, mentre rumia mentalment alguna cosa. Suposadament, té alguna idea al cap; però, com de costum, prefereix no explicar el que pensa.
- Dones! - diu la Esse. - No li passa res a la Anti, està distreta i ja està. Tots a vegades estem als núvols.
- Ja en parlarem. - La Simpy vol tornar al tema d'abans. - Per cert, el teu amic que esperem no deurà trigar molt en arribar, oi?
- Si l'he pogut fer desenganxar de l'ordinador solet, no pot trigar molt. - La Miranda somriu. - En quan a la tieta Remei, què vols saber d'ella?
- La teva tia està com a estranya últimament, oi?
- Sí, no sé. Està com a trista. Alguna cosa la deprimeix. - La Miranda fa un posat interrogatiu, com no sabent què contestar.
- Que exagerades! - La Anti torna a deixar dir la seva. - La Remei fa la seva vida tranquil·lament. Deu haver agafat una petita decaiguda. Està una mica anòmala i ja està.
- Però jo sé que és per culpa dels homes, el que li passa - diu la Miranda.
- I què t'ho fa pensar? - diu la Simpy.
- Escolteu això. Un cop li volia parlar amb ella d'homes. No sé, volia parlar del tema amb ella... Si té relacions amb algun home de la seva edat, si no pensa potser en apuntar-se a un club de contactes (qui sap si no seria una bona idea), i em va cridar de mala manera: "¿¡Així i tot a tu què t'importa, això!?".
- ¿La tieta Remei? ¿Ella que és la simpatia i l'amabilitat en persona, cridant-te a tu, Miranda? No pot ser... - diu la Simpy.
- Sí, costa de creure... Obsessionar-se així per un tipus, vull dir, vaja, quines coses... - l'Anti rumia... - Però no sé, potser no és que la teva tieta li agradi pas ningun home ni res...
- Jo tinc coses a dir sobre la qüestió. - Qui parla és la Esse; les altres estan tant sorpreses que s'hagi decidit a dir alguna cosa, que es queden uns segons mudes. Després parlen:
- Ah, sí? De debò saps res que no sapiguem les altres? - diu la Miranda.
- ¡¡El que hagis de saber tu, que et passes el dia a casa llegint i cavil·lant, vora la tele!! - diu la Anti, en to quasi burlesc.
- Doncs mira, senyora setciències... - la Esse ja està una mica cabrejada. - Un cop estava fent un passeig per la ciutat, quan vaig veure a una dona (us juro que era la Remei, malgrat que no l'hagi vist molts cops) que ella estava en una perruqueria, posant-se guapa i arreglant-se, i es mirava al mirall de la "pelu" fent molts somriures, i retocant-se el pentinat; doncs bé, quan es va girar i em va veure a mi, va anar a amagar-se al fons de la perruqueria, des d'on ja no se la podia veure des del carrer.
- I estàs segura que aquesta dona era la Remei?? - replica la Simpy.
- Completament. No en tinc cap dubte.
- Colteu, carinyos - diu la Miranda, - com m'agrada tornar-vos a veure i fer el cotilla una mica, però m'he quedat sense tabac, i un cigarret no em sentaria malament. Alguna vol que aprofiti i li compri un paquet? Perquè l'estanc està a quatre passes...
- Jo ja saps que no fumo - respon l'Esse.
- A mi porta'm dues caixes de negre. Aquí tens els diners - fa la Anti.
- A mi, que em portis el més barat, ja me'n conformo, que estic fent austeritat per la carrera universitària, i ja em convé estalviar.
La Miranda s'aixeca, fa un gest de "a reveure", surt del bar i entra a l'estanc. Però en aquells moments, per la cantonada, en l'altre cantó del bar, apareix algú conegut...
-----------------------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21530 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.