Cercador
Osset de Peluix (45). Torna la noia misteriosa
Un relat de: cuidador_d-ossets- Compartir:
El que veu l'Anti quan s'ha girat, és una noia que mira atentament a través d'una finestra del local, des de l'exterior, com si busqués alguna persona. Aquesta noia desconeguda sembla bastant normal i típica; va una mica mal pentinada, com si descuidés el seu aspecte, va vestida modestament, amb uns pantalons normals de color fosc... guapa, carregada d'espatlles... ¿És aquesta noia el que mira amb preocupació la Miranda, o alguna altra cosa? (L'Héctor els hi hauria dit que es diu Maika).
La Esse mira a la finestra; però, com que no veu res anormal (pel que li sembla a ella), fa un comentari breu qualsevol sobre un filòsof que coneix, i es dedica a rascar amb el bolígraf, passiva com sempre.
La Miranda segueix mirant la finestra. La Simpy trenca el silenci:
- Però què passa, Miranda? Què veus d'especial?
- Aquesta noia - diu la Miranda; fa un gest dissimulat cap a la xica "buscadora" de la finestra; malgrat que el gest té prou dissimul, està clar a quina noia es refereix.
La Anti es mira de dalt a baix la xica. No hi veu res anòmal, en la noia; o almenys, res massa anòmal... La "noia agre" de la colla deixa anar un:
- Miranda, quan vols ets una mica vacilona!! Perquè et preocupes? Què veus d'anòmal en aquesta noia qualsevol?
- Bé - La Miranda agafa aire. - Vosaltres és que no heu vist l'Èric, oi?
La Simpy posa cara de circumstància; respon:
- Saps que no el coneixem, l'Èric.
- Doncs bé, aquesta noia que no conec té una cara, com us ho diria? Una expressió facial pràcticament idèntica a la de l'Èric. Quan veieu l'Èric ja sabeu com no confondre'l, ja ho crec!!
- Bé - diu la Simpy, - s'hi deu assemblar una mica, però les casualitats...
- No, no - La Miranda és categòrica. - La semblança és extraordinària. Us ho juro... Ehem, Esse, que t'has enterat del que dèiem?
- Eh? Què? - deixa el llapis. - Sí, sí, m'he enterat del que dèieu. - L'Anti li fa una mirada "afilada"... - No, no, que sí. Aquella noia de la finestra que s'assembla molt al nou nuvi de la Miranda, sí, el... com es deia? Ah, sí, Èric. - La Esse es gira per mirar millor a la noia, però, mentre elles discutien, la noia ja no estava rera la finestra. Evidentment, havia tirat carrer enllà i havia sortit cap a alguna direcció. Sense saber cap on havia tirat, la possibilitat d'enganxar-la (ni que fos corrent) i dir-li alguna cosa era ben remota.
La Miranda suspira i demana que, mentre l'Èric no vingui, es parli d'un altre tema. Aquella noia desconeguda ja havia anat a fer de les seves i no se la toparien més; o això els semblava... La Miranda diu a les amigues:
- A veure, no sé... Canviem de tema... Qui vol parlar d'alguna cosa?
La Simpy aixeca el braç i li diu a la Miranda:
- Carinyo, doncs jo justament volia fer-te una pregunta...
-----------------------------------------------------
Pots visitar el Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com
La Esse mira a la finestra; però, com que no veu res anormal (pel que li sembla a ella), fa un comentari breu qualsevol sobre un filòsof que coneix, i es dedica a rascar amb el bolígraf, passiva com sempre.
La Miranda segueix mirant la finestra. La Simpy trenca el silenci:
- Però què passa, Miranda? Què veus d'especial?
- Aquesta noia - diu la Miranda; fa un gest dissimulat cap a la xica "buscadora" de la finestra; malgrat que el gest té prou dissimul, està clar a quina noia es refereix.
La Anti es mira de dalt a baix la xica. No hi veu res anòmal, en la noia; o almenys, res massa anòmal... La "noia agre" de la colla deixa anar un:
- Miranda, quan vols ets una mica vacilona!! Perquè et preocupes? Què veus d'anòmal en aquesta noia qualsevol?
- Bé - La Miranda agafa aire. - Vosaltres és que no heu vist l'Èric, oi?
La Simpy posa cara de circumstància; respon:
- Saps que no el coneixem, l'Èric.
- Doncs bé, aquesta noia que no conec té una cara, com us ho diria? Una expressió facial pràcticament idèntica a la de l'Èric. Quan veieu l'Èric ja sabeu com no confondre'l, ja ho crec!!
- Bé - diu la Simpy, - s'hi deu assemblar una mica, però les casualitats...
- No, no - La Miranda és categòrica. - La semblança és extraordinària. Us ho juro... Ehem, Esse, que t'has enterat del que dèiem?
- Eh? Què? - deixa el llapis. - Sí, sí, m'he enterat del que dèieu. - L'Anti li fa una mirada "afilada"... - No, no, que sí. Aquella noia de la finestra que s'assembla molt al nou nuvi de la Miranda, sí, el... com es deia? Ah, sí, Èric. - La Esse es gira per mirar millor a la noia, però, mentre elles discutien, la noia ja no estava rera la finestra. Evidentment, havia tirat carrer enllà i havia sortit cap a alguna direcció. Sense saber cap on havia tirat, la possibilitat d'enganxar-la (ni que fos corrent) i dir-li alguna cosa era ben remota.
La Miranda suspira i demana que, mentre l'Èric no vingui, es parli d'un altre tema. Aquella noia desconeguda ja havia anat a fer de les seves i no se la toparien més; o això els semblava... La Miranda diu a les amigues:
- A veure, no sé... Canviem de tema... Qui vol parlar d'alguna cosa?
La Simpy aixeca el braç i li diu a la Miranda:
- Carinyo, doncs jo justament volia fer-te una pregunta...
-----------------------------------------------------
Pots visitar el Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21527 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.