Osset de Peluix (43): La petita s'engresca amb l'Osset.

La Marta li demana a l'Èric que esperi una mica mentre es vesteix. Triga alguns minuts. Després l'Èric entra a l'habitació i es sorpren de veure a la Marta vestida de mexicana amb un vestit preciós, ben pentinada, amb la peineta a sobre.

- Caram - diu ell; - sí que t'has posat elegant.

- T'agrada, Ozet? Jo participo a la fira d'abril i al carnestoltez, i zempre m'agrada vestir així.

- Estàs feta una petita doneta...

- A vegades adguna noia de l'Inztitut diu que m'agrada mazza vestir de pallassa...

- Ui, pel que ha de dir la gent, no s'ha de fer cas! Està bé la sorpresa, veig que...

- Ezpera, que ara vull actuar una mica - L'Èric s'estranya - Sí, sí, deixa'm fer.

L'Èric, a petició de la Marta, s'asseu, i la noieta es posa dreta i a picar de peus i dóna alguna volta sobre sí mateixa. Somriu i canta com la Julieta Venegas:

- " De qué me sirve saber, y encontrarte ahora, yo ya no te quiero!
" La vida nos ha demostrado que el paso del tiempo está de mi lado!
" Yo que pensaba que te perdía a ti, ahora ya lo entiendo, tu me perdiste a mi!

Repeteix vàries vegades els versos i gira sobre els talons. L'Èric s'anima i fins l'aplaudeix.

- Bravo! Està molt bé. Hi poses molta ilusió. Et felicito, guapetona.

La Marta arrepenja els seus colzes sobre les cames de l'Èric i somriu amb entusiasme.

- Tu tens alguna cosa que m'iluziona, Èric. No ho zé, ets diferent, un home curiós, elegant... Tenz el teu encant.

L'Èric al principi posa cara extranyada, però aviat somriu i diu:

- Sí, veritat? Ja m'ho diu la teva tieta Miranda, també...

- Per zert, com van les cozes entre tu i la meva tieta? Saps si us acabareu enrotllant al final?

- També m'agradaria saber-ho a mi. No ho sé... De moment m'he compromès a estar un temps amb ella, i no vull que tingui cap queixa de mi; vull que estigui a gust.

- Em zembla que la Miranda no és l'única que li agradez... L'Eva...

- L'Eva és simpàtica, però no acabem de congeniar.

- Ez molt guapa, oi?

- Ho és, però... vaja...

- En el fons - diu la Marta, - les entenc tant, a la Miranda i a l'Eva... Si jo tinguéz uns quants anyets més, també sentiria per tu... - La noieta l'observa com es posa tens. - Apa, Èric, t'ho prenz massa a la valenta! Intenta viure més la vida, home...

L'Èric somriu i la besa a la galta:

- D'acord, maca. Vols que ara fem deures?

- Au, vinga.

La Marta es canvia de roba i l'Èric li ajuda a preparar el material d'estudi.

Abans de començar l'estudi, la Marta li diu: "Aquezta tarda la meva tieta et prezentarà les seves amigues. Només vull que prometo que intentis divertir-te". Ell, amb fermesa, li ho promet. A veure què succeïrà...

Passa el matí i arriba el vespre; aviat serà l'hora del sopar de la Miranda amb ses amigues. Han quedat les tres noies, la Miranda i l'Èric a un bar elegant per prendre unes copes.

Ja són les set. L'Armando arriba a via Laietana, entra en un banc i es posa a fer servir el caixer automàtic; l'operació, però, es va allargant més del compte.

En aquests moments surt la Miranda per una cantonada de via Laietana i camina cap al banc. I pensa: "He estat tant distreta per els meus flirtejos amb l'Èric que no m'he enrecordat d'agafar diners del caixer; faré servir aquest. M'alegro que s'hagin portat bé ell i la Marta; ja ho sé que és un gran atio; quin incident amb la trompada de la Miranda pobra, però aquestes coses passen".

La Miranda s'apropa al banc de via Laietana, on és l'Armando. Es disposa a obrir la porta...



------------------------------------------------------
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com