Cercador
Osset de Peluix (40): Una noia misteriosa entra en escena.
Un relat de: cuidador_d-ossetsMentre passa tot això, aquella nit, l'Hèctor (el company de feina de l'Èric), entra en un bar; hi ha quedat amb els seus amics per dintre de mitja hora, però mentre espera, mirarà si pot "tirar l'ham" a alguna noia atractiva. Quan entra, es disposa a prendre una cervesa i es disposa a mirar al seu voltant, quan mira una noia que li crida molt l'atenció. No l'havia vist mai per aquests voltants; apart d'això, què té d'estrany? Una noia introvertida, guapa, carregada d'espatlles, distreta de tot el que l'envolta, una mica curiosa i estranya... La seva cara...
L'Hèctor s'hi apropa amb un somriure i li diu:
- Bones, maca. Com va la nit?
- Disculpa - diu ella, amb un to molt formal, - és que no tinc per costum que un noi em...
Aleshores ella es gira cap a l'Hèctor, i la veu clarament cara a cara. ¡¡És una noia molt semblant a l'Èric!! Pràcticament com si fos un "Èric femení". La forma de la seva cara, les seves parpelles, la seva expressió... Una casualitat? O bé...
- Perquè em mires així? - diu ella. - Semblo ridícula, oi?
- És que... bé, em recordes molt a una persona que conec.
- Ah, sí? De debò? - Ella es gira del tot cap a ell. - I com és això?
- Voldria saber... A tu t'agrada la filosofia?
- Sí, des de petita.
- Ets una noia molt formal i normaleta?
- Ja ho sé que no els agrada a alguns... però sí.
- El teu color preferit és el verd?
- Bé... Sí.
"També és el color preferit de l'Èric des de sempre!", pensa ell.
- Ets solitària i introvertida? T'agrada molt escriure?
- Sí, però... Com saps tot això de mi?
- Res, res... Oblida-ho. Escolta... Aquesta nit no tinc massa cosa per a fer. T'agradaria estar amb mi i els meus amics? Així podríem parlar una mica i saber de nosaltres...
- Ai, no sé! Mira, et farà riure, però...
- Tranquil·la, dona, no t'has de sentir pressionada...
- És que molta gent s'ha rigut de mi en el passat, i des d'aleshores, no sé... M'he tornat una mica insociable, agressiva... Em fa com a ràbia...
L'Hèctor somriu. Tractar amb aquesta noia és com tractar a una "petita Èrica", ben bé!! Però ell ja tenia tracte amb la gent així...
- No pateixis dona, jo ja et tractaré bé.
La noia somriu: "Un noi encantador!! I pensar que jo no soc més que una noia sense família i amb pocs amics... Si pogués avenir-me amb ell... Algun dia m'hi hauré d'arriscar...".
- Gràcies, doncs accepto. Em dic Maika.
- Jo soc l'Hèctor.
Així, el noi extravertit fa una nova amiga una mica intrigant, i comencen a xerrar i a explicar-se coses.
Però, mentrestant, què se n'ha fet de l'Armando, aquesta nit?? Ara ho veurem...
----------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
L'Hèctor s'hi apropa amb un somriure i li diu:
- Bones, maca. Com va la nit?
- Disculpa - diu ella, amb un to molt formal, - és que no tinc per costum que un noi em...
Aleshores ella es gira cap a l'Hèctor, i la veu clarament cara a cara. ¡¡És una noia molt semblant a l'Èric!! Pràcticament com si fos un "Èric femení". La forma de la seva cara, les seves parpelles, la seva expressió... Una casualitat? O bé...
- Perquè em mires així? - diu ella. - Semblo ridícula, oi?
- És que... bé, em recordes molt a una persona que conec.
- Ah, sí? De debò? - Ella es gira del tot cap a ell. - I com és això?
- Voldria saber... A tu t'agrada la filosofia?
- Sí, des de petita.
- Ets una noia molt formal i normaleta?
- Ja ho sé que no els agrada a alguns... però sí.
- El teu color preferit és el verd?
- Bé... Sí.
"També és el color preferit de l'Èric des de sempre!", pensa ell.
- Ets solitària i introvertida? T'agrada molt escriure?
- Sí, però... Com saps tot això de mi?
- Res, res... Oblida-ho. Escolta... Aquesta nit no tinc massa cosa per a fer. T'agradaria estar amb mi i els meus amics? Així podríem parlar una mica i saber de nosaltres...
- Ai, no sé! Mira, et farà riure, però...
- Tranquil·la, dona, no t'has de sentir pressionada...
- És que molta gent s'ha rigut de mi en el passat, i des d'aleshores, no sé... M'he tornat una mica insociable, agressiva... Em fa com a ràbia...
L'Hèctor somriu. Tractar amb aquesta noia és com tractar a una "petita Èrica", ben bé!! Però ell ja tenia tracte amb la gent així...
- No pateixis dona, jo ja et tractaré bé.
La noia somriu: "Un noi encantador!! I pensar que jo no soc més que una noia sense família i amb pocs amics... Si pogués avenir-me amb ell... Algun dia m'hi hauré d'arriscar...".
- Gràcies, doncs accepto. Em dic Maika.
- Jo soc l'Hèctor.
Així, el noi extravertit fa una nova amiga una mica intrigant, i comencen a xerrar i a explicar-se coses.
Però, mentrestant, què se n'ha fet de l'Armando, aquesta nit?? Ara ho veurem...
----------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21708 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.