Osset de Peluix (37).

Un relat de: cuidador_d-ossets
Aprofitant que l'Èric i la Miranda estan al pis d'ella (i oblidats de què deu estar fent l'Armando a hores d'ara), el Joan i l'Eva estan a casa seva, ordenant coses, parant la taula, fent-se algun petonet de tant en tant...

Sopen, i miren la televisió durant una estona. Després l'apaguen i xerren. Al principi parlen de temes de tots colors, però després surt el tema de l'Èric.

- Realment, com ho veus, Joan? - li pregunta l'Eva. - Vull dir, l'Èric i la Miranda...

- Ella està boja per ell. S'ha enamorat a primera vista.

- No m'extranya...

- Sí, sé que tu també trobes atractiu l'Èric, a la teva manera.

- Però - li pregunta ella, - em penso que l'Èric no està tant entusiasmat per la Miranda com viceversa...

- No sé, és curiós... Li té afecte, però és com si alguna cosa li aconsellés que seguir indefinidament amb la Miranda és un error.

- Jo no ho entenc gens. Creus que ell no la veu atractiva?

El Joan sap algunes coses que la seva dona no sap, per revelacions "d'home a home" que li fa l'Èric. Però ha de respectar el silenci que son germà li ha fet prometre. I complirà amb el silenci pactat. Només que està trist, i demana a déu en una pregària mental que la seva dona no s'enfadi si veu el que ara ell li està amagant.

Però ha de respondre alguna cosa.

- Estimada esposa - li diu mentre li acarícia la cabellera llarga i arrissada. - La veritat, ignoro amb detall perquè l'Èric té resistència a la Miranda...

- Un cop, el mateix dia que l'Èric i la Miranda començaren a sortir, aquell dimecres, tu li vas dir a la Miranda que hauries considerat sortir amb ella.

- I ho hauria considerat, de debò, si no fos que estic casat amb tu....

- La Miranda, alguns la poden trobar tant poc atractiva... però l'Èric està sortint amb ella i tenint-hi sexe, i tu hauries considerat el fer-ho... - li diu l'Eva.

- Aquesta noieta tímida, treballadora i carinyosa que és la Miranda, té el seu atractiu. Però, apart que no nego per a res el seu encant (i menys siguent, com sóc, el seu amic des de fa anys), la veritat és que no m'agrada veure ni a mon germà ni a la meva amigueta solters pel món. L'Èric, malgrat la seva ira ocasional, segur que és un cor dolç que ansia enamorar-se.

- I et donaria igual que estiguessin casats amb qui fos? "Millor el pitjor dels nuvis que no pas cap nuvi"?

- No, no. - Diu l'Èric, amb fermesa. - Si pensés això, m'hauria donat igual que la Miranda estigués, com estava aleshores, amb l'Armando, i potser, en aquest cas, no li hauria recomanat que sortís amb mon germà...

- ... cosa que has fet molt bé...

- ... he fet molt bé, segur, de provar sort a veure si mon germà és per a la dolça Miranda el que mai podria ser l'Armando: un nuvi que la cuidi, que li doni el que necessita...

"Fins i tot un fill", pensa l'Eva, la qual, encara que procuri evitar el tema amb el Joan, ja pensa en ser mare.

L'Eva l'acaricia.

- Dones per segur que, quan s'acabi la setmana, l'Èric li vindrà el seny i es declararà a la Miranda? O, almenys, que li dongui una setmana més per pensar-s'ho...

- També té la tercera possibilitat: el dret legal de que, quan arribi el proper dimecres, trencar del tot la relació amb ella.

- ¡¡Doncs espero que el senyoret filòsof no utilitzi pas aquest dret!!

- La veritat, preciosa, jo també ho espero... Però al capdavall depèn d'ell. O més ben dit, depèn dels dos.

- Mai havia vist la Miranda tant feliç amb un noi... Només per veure lo ilusionada que està, ja val la pena apostar fort per la relació d'ells dos.

- Sí. L'Èric és mon germà i li estimo molt. Espero que continuin junts. Ells dos es mereixen la seva felicitat. - Acosta la seva cara a la de l'Eva.

- I nosaltres ens mereixem la nostra.

I es besen.

Mentrestant, al pis de la Miranda, l'Èric es desperta a les dues de la matinada perquè...




-------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

47 Relats

38 Comentaris

14504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!