Cercador
Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.
Un relat de: cuidador_d-ossets- Compartir:
Quan l'Èric entra corrents al provador de l'Eva, la veu barallant-se amb el sostenidor, provant d'obrir-se'l.
- Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid!
La mira un moment fugaç com li dol el sostenidor mal colocat, que tanca els ullets quasi del tot, adolorida. Agafa unes tisores i li talla el sostenidor; aquest, mal posat, es cau pel terra, deixant a l'Eva completament despullada, preciosa, davant ell. La noieta el mira nerviosa.
- Gràcies, ara pots sortir?
Surt i la deixa canviar-se. Alguns ho miren nerviosos i l'Èric balbuceja excuses. Al cap de minut i mig surt l'Eva, ja vestida.
- Bé, maco, ja per avui penso que la llenceria exòtica millor deixar-la córrer.
- Anem a seguir voltant per tendes?
- Espera, que abans vull anar a revelar unes fotos del mòbil.
Entra ella sola a un Fotoprix i en surt deu minuts després amb una foto.
- Té, és per a tu.
La foto, presa pel mòbil després de l'incident, se l'ha fet ella mateixa, després de l'incident amb el subjectador mal colocat. S'ha fet la foto a sí mateixa, d'esquena a un mirall. Està totalment despullada.
- T'agrada bufó? T'he fet aquesta foto íntima de mi com a record. Espero que la portis a la cartera o a algun lloc. Així pensaré que et recordes una mica de mi. - Sospira. - Com a mínim així tindràs alguna cosa meva en el teu pensament, ja que no puc ser la teva núvia.
Ell mira la foto, i la mira a ella somrient. Li ho agraeix amb paraules mesurades. Vol deixar-li entès a ella que el regal li agrada de debò, i que no vol que es senti defraudada.
Després d'alguns segons de silenci, comenten que han de fer alguna cosa. Es guarda la foto amb cura a la butxaca; sempre la recordarà. Volten pels passadissos del supermercat, mirant estanteries, comprant algun producte de circumstàncies o xerrant entre ells.
Quan un quart d'hora més tard arriben al mostrador, el sofà ja ha arribat. L'Eva el compra i el posen dins al cotxe. Quan van de tornada al cotxe, el jove filòsof s'adona de les voltes que dóna la vida i que la intimitat d'una noia mai és impossible. Què farà amb la Miranda quan torni a casa?
Però encara li espera una sorpresa desagradable a ell quan torni...
--------------------------------------------------------------
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
- Ai, Èric! Es veu que no sé què ha passat, que se m'ha tancat violentament el sostenidor! I ara apreta molt! Anggg! Busca unes tisores o quelcom, ràpid!
La mira un moment fugaç com li dol el sostenidor mal colocat, que tanca els ullets quasi del tot, adolorida. Agafa unes tisores i li talla el sostenidor; aquest, mal posat, es cau pel terra, deixant a l'Eva completament despullada, preciosa, davant ell. La noieta el mira nerviosa.
- Gràcies, ara pots sortir?
Surt i la deixa canviar-se. Alguns ho miren nerviosos i l'Èric balbuceja excuses. Al cap de minut i mig surt l'Eva, ja vestida.
- Bé, maco, ja per avui penso que la llenceria exòtica millor deixar-la córrer.
- Anem a seguir voltant per tendes?
- Espera, que abans vull anar a revelar unes fotos del mòbil.
Entra ella sola a un Fotoprix i en surt deu minuts després amb una foto.
- Té, és per a tu.
La foto, presa pel mòbil després de l'incident, se l'ha fet ella mateixa, després de l'incident amb el subjectador mal colocat. S'ha fet la foto a sí mateixa, d'esquena a un mirall. Està totalment despullada.
- T'agrada bufó? T'he fet aquesta foto íntima de mi com a record. Espero que la portis a la cartera o a algun lloc. Així pensaré que et recordes una mica de mi. - Sospira. - Com a mínim així tindràs alguna cosa meva en el teu pensament, ja que no puc ser la teva núvia.
Ell mira la foto, i la mira a ella somrient. Li ho agraeix amb paraules mesurades. Vol deixar-li entès a ella que el regal li agrada de debò, i que no vol que es senti defraudada.
Després d'alguns segons de silenci, comenten que han de fer alguna cosa. Es guarda la foto amb cura a la butxaca; sempre la recordarà. Volten pels passadissos del supermercat, mirant estanteries, comprant algun producte de circumstàncies o xerrant entre ells.
Quan un quart d'hora més tard arriben al mostrador, el sofà ja ha arribat. L'Eva el compra i el posen dins al cotxe. Quan van de tornada al cotxe, el jove filòsof s'adona de les voltes que dóna la vida i que la intimitat d'una noia mai és impossible. Què farà amb la Miranda quan torni a casa?
Però encara li espera una sorpresa desagradable a ell quan torni...
--------------------------------------------------------------
Sigueu benvinguts a Lletra Perenne: http://lletra-perenne.fandom.com/ca
Comentaris
-
Una foto imprevista...!! [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-12-2020 | Valoració: 10
Molt bé, Cuidador_d-ossets, per aquest relat que està de categoria i té molta ironia i a la vegada un tan de somriure, sembla ser escrit com a biografia. Si és veritat ,enhorabona...
Saluts i cuida't
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
47 Relats
38 Comentaris
14473 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix (47): Èric, el comissari i les tres xiques.
- Osset de Peluix (46): ¿Qui és la senyora Remei?
- Osset de Peluix (45). Torna la noia misteriosa
- Osset de Peluix (44). A punt de topar-se amb l'Armando...
- Osset de Peluix (43): La petita s'engresca amb l'Osset.
- Osset de Peluix (42). Una petita i nova protagonista.
- Osset de Peluix (41). L'Armando i el seu ambient.
- Osset de Peluix (40): Una noia misteriosa entra en escena.
- Osset de Peluix (39): Les tres amigues de la Miranda.
- Osset de Peluix (38). La cançó personal de la Miranda.
- Osset de Peluix (37).
- Osset de Peluix (36). Un relat i una tendresa.
- Osset de Peluix (35). La Miranda trenca una promesa de l'Èric.
- Osset de Peluix (34). La fotografia íntima.
- Osset de Peluix (33). Desventures en el supermercat.