Cercador
Osset de Peluix (22). L'episodi de l'esquirolet.
Un relat de: cuidador_d-ossetsEra un esquirolet que anava camí enllà buscant menjar. De sobte es para i mira a l'Eric i a la Miranda. Ella xiuxeja coses suaument a l'orella de l'Eric, provant de no espantar la bestioleta.
- Mira Èric, quin esquirolet! Coneixes les teories dels budistes?
- Dona... No sé, una mica.
- Doncs he llegit una mica sobre aquesta religió i tinc entès que segons ella un esperit teu podria habitar en qualsevol ànima d'una bèstia o una planta.
L'Èric li comenta sense rastre de burla, sempre baixet per no espantar la bestiola.
- No sabia que fossis budista practicant.
- No exactament... però he assistit a classes de yoga i tinc un respecte per aquestes teories. Sóc simpatitzant, més aviat. Mira com ens observa l'animaló, potser està provant de saber quin de nosaltres és el seu avantpassat.
- Tens unes teories molt curioses, Miranda. Però veus, l'esquirolet no reacciona. Ara mira, si jo per exemple fos l'avantpassat aquest que dius vindria a per mi, no? Doncs mira. - S'apropa molt a poc a poc a l'esquirolet i li fa gestos:
- Ei, bufó, bufó! Vine aquí. - Li fa gestos procurant aparentar tranquilitat. L'esquirolet dubta però només per un moment. S'apropa a l'Èric a saltirons i li olora la ma. L'Èric no sap què fer però li allarga la ma. L'animaló, sense mostrar massa desconfiança, s'hi puja a sobre.
L'Eric s'aixeca del terra amb la bestiola a la ma.
- Has vist això? Com és que aquest animaló confia en mi si normalment les bèsties salvatges no ho fan gaire?
- Potser sí que de debò t'ha vist a tu, i no a mi, com a avantpassat.
- Deu ser que el solen alimentar la gent del voltant en ocasions i ja no desconfia tant.
- O potser, carinyo, és que l'esquirolet, com jo, et veu encantador - diu la Miranda mentre el besa a la galta. - Millor que deixis la bestioleta que corri lliure i ens quedem sols.
- Espera - L'Eric agafa un aglà del terra i li dóna a l'esquirolet, qui se'l menja amb delit. Després abaixa la ma fins al terra i amb una empenteta amb l'altra ma el deixa al terra. L'esquirolet torna a mirar l'Eric i marxa sense presses camí enllà.
La Miranda estira els braços i badalla.
- Bé, carinyo, m'ha agradat molt estar amb tu davant el mar i en el bosc, però ara es farà fosc i tinc ganes d'estar a casa. Ara no et deixaré escapolir-te perquè recorda la promesa: si no aconseguies desanimar-me i demostrar-me que no m'atreus com a home (cosa que ho has fet; al contrari, ara m'agrades més i tot), faries l'amor amb mi. Tu que ets home complidor de promeses, aquesta nit et toca satisfer-me. - Li envolta amb els braços el coll. - Sóc tota teva.
L'Eric es posa inquiet i pensa que tant de bo que trobi una forma d'escaquejar-se, perquè no es sent precisament molt a to per a montar-s'ho amb ella. Es besen, se'n tornen al cotxe i van a la ciutat.
---------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com
- Mira Èric, quin esquirolet! Coneixes les teories dels budistes?
- Dona... No sé, una mica.
- Doncs he llegit una mica sobre aquesta religió i tinc entès que segons ella un esperit teu podria habitar en qualsevol ànima d'una bèstia o una planta.
L'Èric li comenta sense rastre de burla, sempre baixet per no espantar la bestiola.
- No sabia que fossis budista practicant.
- No exactament... però he assistit a classes de yoga i tinc un respecte per aquestes teories. Sóc simpatitzant, més aviat. Mira com ens observa l'animaló, potser està provant de saber quin de nosaltres és el seu avantpassat.
- Tens unes teories molt curioses, Miranda. Però veus, l'esquirolet no reacciona. Ara mira, si jo per exemple fos l'avantpassat aquest que dius vindria a per mi, no? Doncs mira. - S'apropa molt a poc a poc a l'esquirolet i li fa gestos:
- Ei, bufó, bufó! Vine aquí. - Li fa gestos procurant aparentar tranquilitat. L'esquirolet dubta però només per un moment. S'apropa a l'Èric a saltirons i li olora la ma. L'Èric no sap què fer però li allarga la ma. L'animaló, sense mostrar massa desconfiança, s'hi puja a sobre.
L'Eric s'aixeca del terra amb la bestiola a la ma.
- Has vist això? Com és que aquest animaló confia en mi si normalment les bèsties salvatges no ho fan gaire?
- Potser sí que de debò t'ha vist a tu, i no a mi, com a avantpassat.
- Deu ser que el solen alimentar la gent del voltant en ocasions i ja no desconfia tant.
- O potser, carinyo, és que l'esquirolet, com jo, et veu encantador - diu la Miranda mentre el besa a la galta. - Millor que deixis la bestioleta que corri lliure i ens quedem sols.
- Espera - L'Eric agafa un aglà del terra i li dóna a l'esquirolet, qui se'l menja amb delit. Després abaixa la ma fins al terra i amb una empenteta amb l'altra ma el deixa al terra. L'esquirolet torna a mirar l'Eric i marxa sense presses camí enllà.
La Miranda estira els braços i badalla.
- Bé, carinyo, m'ha agradat molt estar amb tu davant el mar i en el bosc, però ara es farà fosc i tinc ganes d'estar a casa. Ara no et deixaré escapolir-te perquè recorda la promesa: si no aconseguies desanimar-me i demostrar-me que no m'atreus com a home (cosa que ho has fet; al contrari, ara m'agrades més i tot), faries l'amor amb mi. Tu que ets home complidor de promeses, aquesta nit et toca satisfer-me. - Li envolta amb els braços el coll. - Sóc tota teva.
L'Eric es posa inquiet i pensa que tant de bo que trobi una forma d'escaquejar-se, perquè no es sent precisament molt a to per a montar-s'ho amb ella. Es besen, se'n tornen al cotxe i van a la ciutat.
---------------------------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne: http://ca.lletra-perenne.wikia.com
l´Autor
70 Relats
40 Comentaris
21787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Em presento.Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).
Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.
El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .
El meu nom de Twitter és
"El Dorat"
El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com
El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .
La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .
Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .
Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa
Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".
Que vagi bé!!!
Últims relats de l'autor
- Osset de Peluix. .Un conte de l’Èric l’¿etern? solitari i la seva explicació tècnica del mateix.
- Alternatiu d'Osset de Peluix: una aventura d’Èric i Miranda a l’estil de narrador protagonista.
- Osset de Peluix (67). Una persona sent un fort odi cap a l’”Osset de Peluix”
- Osset de peluix (66). Els vertaders recents sentiments de l’Èric.
- Osset de peluix (65). ¿La Miranda morta?
- Osset de Peluix (64): L’Armando proposa deixar estar el tema de la Miranda.
- Osset de Peluix (63). Sessió de xat en les quatre amigues.
- Osset de Peluix (62). Una parella parlant del seu futur.
- Osset de Peluix (61). La revelació de la Eva.
- Osset de Peluix (60). Presentant al Martí, l’amic de “tatuatge”.
- Osset de peluix (59). Sobre els amors de la Esse.
- Osset de Peluix (58). La sorpresa amorosa de la Anti.
- Osset de Peluix (57). L’endevinació de la Esse.
- Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.
- Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.