Orquioctimia

Tens un germinal a la quinze. Es diu Víctor, té 30 anys. Li van extirpar el testicle dret fa sis mesos. Va voler que li possessin una pròtesi. Però es notava una tivantor al testicle esquerre. Li van trobar 3 afectacions nodulars. Així que també li van extirpar. Ara porta protesis als dos. Els has de tocar. Són duríssims. Diu que li piquen. La Domínguez li ha receptat polaramine, per la picor. Digues-li que te'ls ensenyi, i els hi toques. És una putada, tio. Els dos collons de fusta. Bé, ja ho tens tot. Que tinguis una bona jornada. Me'n vaig cagant hòsties , que faig tard.

Jo em dic Pau, i fa tres mesos que treballo a l'hospital. Sóc infermer en un món d'infermeres. Quan les dones parlen dels testicles, parlen en diminutiu, com si els fes gràcia: els collonets, els pebrotets. Els pacients amb càncer testicular els hi fan una especial turbació. És com si els agradés, per allò del mascle castrat. Se'ls nota una espècie d'ironia sorda en els seus comentaris.

Començava a visitar els pacients. Vuit en total. Però tenia en ment al Víctor. Jo no sé si m'hagués posat pròtesis, encara que tenir l'escrot penjant, com el moc d'un gall dindi, no fos gaire estimulant.
Vaig arribar a la seva porta. Truco. I entro. I allí estava el Víctor. Ajagut al llit, amb les mans rera el cap, mirant la tele. Era l'home més bonic que havia vist mai. Vaja, la persona més maca que mai se m'havia creuat en la meva trista vida. De sobte entenia tot l'entrellat, a aquell cos tan perfecte no li podien faltar els testicles. I una vergonya absoluta em va entrar a l'enrecordar-me de les paraules de la Mari: toca'ls-hi. No. No m'atrevia.
-Hola Víctor, com et trobes? Dolor?
-De moment res. Seràs el meu infermer per aquesta tarda?
-Sí, em dic Pau.
-Quan tinc la quimio?
-Encara l'han de pujar de farmàcia. Suposo que cap allà a les sis.
-Vale. Encara em dura el picor dels ous. Saps que tinc pròtesis, oi?
-Sí, m'ho ha comentat la Mari.
-No hi ha alguna pomada o res per calmar-la?
-Li preguntaré a la Doctora Domínguez. D'acord?
-Molt bé, Pau.

I la doctora em va receptar una pomada. Abans d'anar a la quinze, em vaig acomiadar de la Carmen, que se n'anava a la unitat de pal.liatius. Estava plorant. Només se'm va acudir dir-li que fos forta. Mai no se que dir quan algú li queden pocs dies de vida. Encara amb les llàgrimes de la Carmen lliscant-li galtes avall en la memòria, entrava a la cambra del Víctor. Només a l'obrir la porta, i al reconèixer-me, es va despullar. Tot nu damunt el llit.
-Prefereixo un infermer. Encara em fa vergonya que les infermeres em magregin els ous. A veure com els notes, al tacte. Són tan durs. La meva nòvia no diu res, però sé que no és com abans.

No vaig dir res. Em poso els guants i col.loco una mica d'ungüent sobre els dits. El penis jau cap al costat esquerre, sense circumcidar.A simple vista, sinó fos per les cicatrius, semblen ben normals. Efectivament al tacte són, bé es podria dir, aspres.

- Quants anys tens?
-Vint-i-set.
-Jo en tinc trenta. Et puc confessar una cosa?
-I tant? A veure si et puc ajudar?
-Desde que m'han operat i he entrat amb la voràgine de la quimio, ja no tinc trempera. Ni tant sols als matins. Estic preocupat. He llegit que estimulant l'anus amb el dit, es pot produir una erecció. És veritat?
-Ara no sabria que dir-te. La sexualitat és físiològica, però el factor psicològic i imaginatiu és molt determinant. Notes millora?
-Sí, sento més frescor. Gràcies, tio.

Abans de treure la mà dreta dels seus genitals, m'agafa pel canell, i me l'acosta al seu cul, giravoltant-se una mica.

-Em podries ajudar?
I se'm va quedar mirant, amb uns ulls negres.
I vaig acariciar-li les natges. Com que encara quedava pomada en els guants, em va servir de lubricant. Assegut a un costat del llit, intriduïa i treia el dit del seu anus, i furgava. Vaig ficar un segon dit, ben endins. Amb l'altre mà, li descobria el gland, encara poc turgent, i li agafava els testicles, i els apretava lleument, i els pujava cap al tronc del penis. El Víctor, amb els ulls tancats, gemegava, i li va caure una llàgrima. Li vaig mossegar un mugró. Li resseguia amb la llengua. L'aureola. i la tetina. l el Víctor va arribar a l'orgasme. Només va treure una aigüeta. Són secrecions de les glàndules seminals, vaig dir-li.
Es va quedar una estona callat, a ulls clucs.
-Bé, me n'haig d'anar.
-Espera, Pau. Tu has sentit alguna cosa?
-Si te de dir la veritat, jo també m'he trempat. Què volies que fes?
-T'agrado?
-Ets l'home més guapo que he vist mai. Ets molt guapo, tio.
-De veritat?
-Te m'en fots de mi o què?
-Quan surti de l'hospital, podrem quedar algun dia,oi?
-Potser.

En aquells moments va entrar la seva nòvia. Molt guapa, molt rossa, molt prima i amb molts pits.

-Bé, aqui te'ns companyia. Fins després.
-Fins després, Pau.