ORGASMES-IIII

III


Sí, estic orgullós dels meus orgasmes,
sadollats de desig de vida,
sadollats d’amor de desig
i de desig d’amor
i fins i tots d’aquells mes petitons
cuinats amb una petita engruna de tendresa
o caritat.

He cavalcat amb d’il•lusió d’un infant
que va, com sol després del big bang,
a la recerca intrèpida de totes les recerques,
devers la veritat multiforme de totes les veritats,
sense que el faci enrere la por
de caure en qualsevol abisme,

Quixot i Sancho ensems
erro sense errar
“per cases, per carrers i per ciutats,
per boscos i camins, per vents i mars”(1)
cavalcant descavalcat a l’aventura de la recerca.

I m’he sentit alegre i viu
i m’he sentit ancestral i important
com si cada coit fos el coit
que va originar la vida a la terra,
perquè sé que cada coit
m’assegura la supervivència.

I quan em parlaven d’hòsties consagrades,
de calvaris, de via crucis, de les dotze monedes de Judes,
jo pensava en la trista vida de Maria, Mare i Verge,
i en el pobre Josep que se’n va haver d’anar de putes
per saber com era el cos d’una dona
i en Maria de Magdala
que ves a saber què pensava
i ves a saber què volia.

Jo no era d’eixe món de cap de les maneres
i vaig dir que apartessin de mi aquell calze,
i en seu lloc hi vaig esculpir com a divisa aquests versos:


“1 Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.
5 Els teus pits són com dos cervatells,
com dos bessons de gasela,
que pasturen entre els lliris...”(2)

I només aquesta ha estat la meva religió,
amb l’afegit del consell tan savi de El Talmud:

“Fill, frueix a fons de tots els moments que puguis fruir,
perquè si no ho fas Déu el retraurà la teva amargor i la teva estupidesa.”(3)

Apa,
carpe diem
i amén.

(1) Versos de Raimon.
(2) Càntic dels càntics.
(3) Em van dir que El Talmud ho diu, jo de fet no ho sé, però en tot cas li ho faig dir com dic que ho diu jo....