ORGASME-II

ORGASMES-II

Ara,
des d’aquesta soledat macilenta,
des d’aquesta sexualitat tristíssima,
paro i recordo,
un a un,
tots els meus orgasmes
i somric
i em dono un copet a l’espatlla
i em dic:
“No està mal, tio”,
no, no està gens malament.
No pots dir que hagis deixat res per verd
i, home, Déu n’hi do, no...,?
res de l’altre món
però d’adolescent pensaves
que series un conco amargat i solitari
i mira...te n’has sortit prou bé...HOME.

Recordo, un a un, tots els meus orgasmes:
els sé la columna vertebral de la meva història,
la part més important de la meva vida,
aquella part que no té ni una engruna de frivolitat
perquè ho conjunta tot per a crear vida,
i ho fa amb un entusiasme que sembla diví de tant fort. +

Perquè m’han dut dues filles resplandents
que em permeten caminar eternament devers l’horitzó
amb un optimisme i una vitalitat irrenunciables..

La resta és insubstancial i efímera,
com aquest poema.