Cercador
Oració d'ofrena + Jo, Xaman
Un relat de: rnbonet* ORACIÓ D'OFRENA
Cercant geografies a recer d'una cova
incerta al temps, empremta i petja
del més enllà d'ahir sobre la terra,
mans de cinc dits superposades:
roges de sang, blanques de pau,
policromades mans
terròs canyella;
positius i negatius
de vida.
Mans de ferida oculta,
mans de plors i d'abraçades,
de desitjos, de carícies i de mort;
mans de poder, de llums i dies
a l'horitzó finit i vertical de pedra.
Mans de sempre:
oració d'ofrena.
* JO, XAMAN
A través de l'esbós intente ullades més enllà de la pedra per farratge de la lluna plena. Perquè he escoltat la cridòria dels infants -fam que fereix el cos- fins el capvespre, tot esmolant la gota que no espera i que s'esmuny fins l'abisme tenaç de les entranyes.
I sé que els voltors vigilen la balma retallada per dreceres d'espígol, i romaní, i llorers i boira.
I perquè sé de la màgia de les mans com única existència, ho intente amb cor i sang, fent l'enrenou de camins cercant la fosca nit al penya-segat més solitari. És pel que m'encomane vestint-lo de la més tendra carícia: unes mans.
Sols i llunes venidors diran si vaig errat!
Comentaris
-
Dos excel·lents treballs.[Ofensiu]Naiade | 10-07-2009
"Oració d'ofrena" és el retrat visual interpretat amb tots els seus detalls ben precisos, forma, llum, color, intenció. "Jo Xaman" m'ha impressionat, deixant-me sense paraules, un relat d'una gran profunditat , com si tu mateix fossis el xaman que l'interpreta. Et felicito.
Una abraçada
-
quina....[Ofensiu]perunforat | 02-07-2009
melangia, dolçor, harmonia de paraules i imatges bellíssimes!Ambdós són paral.lels, mans, dits, tacte...
Molt bonic de llegir company, sí senyor! -
Bon Repte![Ofensiu]F. Arnau | 01-07-2009
Ramon!
Aquest RPV proposat per Jeremias, sobre les pintures rupestres, ha donat molt bon joc. La prova són els dos poemes que has fet. El primer dóna una visió com d'oració, i és que les mans semblen aclamar-se al cel per demanar ajut...
En quant a la prosa poètica, estan força ben trobades les reflexions del sacerdot, també aclamant-se als esperits.
Aquest repte m'ha recordat el que va proposar ginebre sobre una foto també de mans:
Repte poètic 13- Mans
Salut i rebolica!
FRANCESC
QUE VAJA BÉ L'ESTIU!!! -
Bona imatge[Ofensiu]Mercè Bellfort | 01-07-2009
la del repte i millor interpretació la teva. Ens ofereixes dos registres magnífics tocant el tema de les mans (una de les parts del cos que dóna molt de sí, com bé has demostrat) Profund i seriós. La teva versatilitat és admirable.
Senyor Bonet
em trec el barret.
T'envio una abraçada ben saludable.
Mercè
-
...[Ofensiu]gypsy | 28-06-2009
M'ha corprès especialment el teu "Jo Xaman", és d'una lucidesa i cruesa sublims. La bona literatura deu ser quelcom semblant a això, que sacseja en ser llegit, que fa pensar i que et deixa els mots ballant al pensament.
Petons, company!
l´Autor
272 Relats
1589 Comentaris
357760 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!
*********
rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.
EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".
(descobreix què és "R en Cadena")
*¿ I si visitàreu aquest
maridatge?
Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Últims relats de l'autor
- Aquell que caminava
- CURSA
- Bonancenc
- MISTERI A L'ERMITA (2ª part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron,deòmises,rnbonet-. I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- MISTERI A L'ERMITA (1a. part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron, deòmises i rnbonet- . I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- Paradisos
- "SERRA DE MARIOLA, TOTA FLORETES"
- Dos de l'any
- L'armari
- Taula del huit
- De cognom, Lleonard
- Esculpint menhirs
- LA VENEDORA DE CLAUS .Relat clavat a deu mans: Mena, Akeron, Lecram, lisboa i rnbonet)
- l'EmaHac
- Balada d'espera