"OPTIMISTES" DE GORAN PASKALJEVIC

No negaré pas - perquè seria negar l'evidència- que el pessimisme vesteix més que l'optimisme. Que aquells que fan petar la seva boca una i mil vegades dient : "Això és una merda", " allò és una merda", "aquell és una merda" o "aquells són una merda" semblen molt més intel.ligents i cultes que aquells que estan disposats a admirar i a reconèixer el talent dels altres. Perquè després del "això és una merda" o "aquell és una merda" sembla que hi hagi d'haver algú amb més talent que el que ens ha posat la seva obra al davant.

Però no.

Dissortadament darrera dels que pensen que tot i tothom és una merda el que sol haver-hi és una merda i un cordill, amb perdó del cordill i de la merda, que no en tenen cap culpa.

Naturalment, jo estic disposat a entendre que després de la barbàrie que es va esdevenir a l'antiga Iugoslàvia hom esdevingui pessimista i pensi que els homes som una merda. Però quan la mateixa conclusió emana de gent que
viu a la nostra societat on si fa no fa tothom neix amb un gladiol al cul em sembla repugnant.

Sí, Schopenhauer em sembla un dels pensadors més merdosos de la història de la humanitat - més merdós fins i tot que Nietzsche, que ja és dir -. Els seus dogmes només serveixin per a que l'home no foti brot i es deixi servir pels altres. Com que el progrès és impossible que penquin els altres i jo a viure el millor possible. Com deia no sé qui, un hotel luxós arran del precici, vet aquí.

Perquè, és clar, malgrat que el pessimisme sigui tant elegant, tan xic, el cas és que l'optimisme és necessari pel progrès. Es necessari per néixer, és necessari per continuar vivint, és necessari per estimar, és necessari per procrear, és necessari per estudiar, és necessari per treballar, és necessari per a muntar una empresa, és necessari per a participar en un moviment col.lectiu, és necessari per gairebé tot. I, davant d'aquesta evidència, el pessimisme és queda reduït a una simple posició intel.lectual que només pot prendre aquell que ja ho té tot solucionat.

Per això el graciós que va dir que el pessimista és un optimista ben informat, a banda de ser un bon graciós, era un immens imbècil. I consti que a la nostra civilització hi ha hagut imbècils d'una immensa categoria com el famòs Arouet - Voltaire, que va escriure "Càndid" - en el que es basa aquesta pel.lícula - per replicar a l'optimista "Emili" de Jean-Jacques Rousseau.

Le pel.licula - que és esplèndida ( ja he dit que els pessimistes, malgrat que imbècils, solen ser uns immensos artistes ) - explica cinc històries extraordinàriament narrades:

1.Un hipnotitzador itinerant va a una població i utilitza els seus poders per a guanyar-nyar-se la confiança de la població i aprofitar-se'n.

2.L'amo d'una próspera fundició viola a la filla d'un dels seus treballadors i el pare acaba baixant-se els pantalons.

3.Un jove es gasta tots els diners en el joc que li ha donat el seu oncle pel funeral del seu pare.

4.Un cardioleg visita al propietari d'un escortxador amb l'intenció que curi el seu fill malcriat quan, en realitat, ell i el seu fill són idèntics.

5.Uns estafador aconsegueix omplir un autobús de gent que li ha pagat amb l'esperança de ser dut a un estany miraculós.

Trobo una entrevista a Paskaljevic en la que, entre d'altres coses, diu:

"Mai he esta d'acord amb
les dictadures. Ni amb la tova
de Tito ni amb la de Milosevic,
que era pràcticament
nacionalsocialista. Al meu país
gairebé no he pogut viure cap
etapa democràtica. Això ha fet
de mi una mena de dissident
perenne. Durant el règim de
Milosevic, vaig témer per la
meva integritat física ja que en
diaris oficials es va comentar
que faria bé en... suïcidar-me."

Explica el director serbi que l'optimisme és "defensar que tot va bé quan tot va malament."

En general, jo discutiria que tot pugui anar malament -igual que que tot pugui anar bé, crec que cada cosa va com va - però en una persona amb la seva biografia penso que això és disculpable.

En tot cas, l'optimisme no crec que sigui veure distorsionada la realitat sinó, precisament, partint d'una realitat força objectivada considerar que a través del treball, l'intel.ligència i la bondat aquesta pot ser millorada. Potser és un prejudici però considerar que no pot ser millorada també ho és i molt més rotund i nihilista.

Potser a una persona que ha viscut el que Paskaljevic i que es capaç de fer pel.lícules tan esplèndides com aquestes fins i tot el pessimisme es disculpable.