Opis Bim 34

Amb força la primavera arriba,
al nostre jardí, de les passions anònimes,
on assegut al banc de fusta, policromada,
observe expectant com una abella, enamorada,
acarona les fulles tendres de l'arbre gran
i solitari que m'acompanya.

Un munt de pensaments envaís l'aire dels voltants,
freds, transparents, que arrosseguen la meva mirada
cap a la soca torçada i mal plantada.
Recorde trist aquell passat, fosc, negre,
lúgubre, d'aquelles tres fulles assecades
pel fort sol del migdia, que en un dia ennuvolat
per la rancúnia decidiren ajuntar-se
per arravatar la saba a aquella enfortida arrel.

Mire trist aquest present, amb els ulls entelats
per la boira de sang que brolla de les branques,
¡ pobra soca entristida!,d'arrels toves i ensucrades
en aquella bassa arrodonida d'aigua clara, que
sempre i acuradament et vigila; ¡res hi ha a fer!,
un projecte escrit en paper podrit, reflectit per l'esperit
d'una persona que no t'estima et donara, per sempre,
aquell futur que tu no et mereixes de cap manera.