Ombres al capvespre

Caminava per l'estret carreró quan de sobte un soroll em va fer aturar. Vaig sentir un crit,i un home va caure al mig del carreró, a forçes metres de mi. Una figura se li va llençar a sobre.

"Un crit. El contacte fred del terra després de la caiguda, i un cos inclinat sobre la víctima. Els ullals que es claven a la pell, injectant un verí especial. Els uls de la víctima brillen durant uns instants, també els de l'asassí. A robat alguna cosa important a la seva presa per mitjá del varí. Dos segons després, el cor s'atura".

Els meus ulls intentaven assimilar el que veien. Cinc minuts abans era una persona entre tantes, que duia una vida normal, i ara havia passat a ser el testimoni d'un crim paranormal.
El caçador es va adonar de la meva presencia i em va mirar amb el seus ulls vermells. Jo no em podia mouredel pánic. Ell va percebre la meva por i va sentir una cosa dins meu que li pertanyía.
-Leah?
La criatura es va retirar en sentir la veu de l'Emily, que s'apropava. Es va amagar entre les ombres dels capvespre i es va col·locar el dit sobre els llavis, en senyal de silenci. Després em va somriure salvatjement i va desapareixer. Em vaig sentir aterroritzada. Havia entés el que m'havia volgut dir; tu serás la seguent.
-Què passa?-em va preguntar l'Emily, apareixent al meu costat.-Déu meu...!-va cridar horroritzada, en veure el cos
mort de l'home.