Cercador
Oh, l'espai!
Un relat de: Ramon Grau- Compartir:
Oh, l'espai!
És una habitació petita, però està ben aprofitada, un quadrat perfecte amb un mobiliari simple. Un escriptori amb la seva cadira, una prestatgeria, un armari i, òbviament, un llit, arrambat a les parets en un dels quatre vèrtex de l'estança. El llit, on es troba assegut el Martí, està recobert amb una vànova blau marí estampada d'estels i de tota mena d'astres, i té dos coixins a sobre, decorats amb dibuixos, un del Sol, l'altre de la Lluna. El Martí sosté a les seves mans un petit llibre que maneja delicadament, com si es tractés d'un antic manuscrit a punt de desllorigar-se. En realitat, és una guia d'observació del cel nocturn, una mena de mapa còsmic, que mostra la localització dels planetes, dels estels i de les constel·lacions, en els diferents moments del l'any i que li ha estat essencial per aprendre a interpretar el cel nocturn. El Martí és un boig de l'astronomia i això es reflecteix en tot el que es troba al seu entorn. Tal vegada, semblaria que al seu món només hi caben els astres.
Al costat de la capçalera del llit hi ha l'escriptori, un tauler d'aglomerat de color gris amb potes metàl·liques brillants que recorda una taula d'Ikea. Sustenta un organitzador que conté un parell d'arxivadors i diversos elements d'oficina: un calendari, una grapadora, un bloc de post-it i un pot amb diversos bolígrafs de colors. La resta de la superfície està ocupada per una miscel·lània d'objectes on s'hi combinen vàries miniatures de planetes, un parell de maquetes de llançadores espacials, diverses figuretes d'astronautes, una reproducció de l'estació espacial internacional... i, enmig del taulell, un quadern que, en realitat, és un diari d'exploració que recull el resultat d'observacions celestes, d'una suma d'experiències d'astrònom aficionat, d'una col·lecció de testimonis d’avenços en la recerca galàctica. Més enllà de l'escriptori hi ha una prestatgeria. Els quatre estants són plens de llibres i fulletons apilats de qualsevol manera. S'hi barregen, sense ordre ni concert, revistes d'astrofísica amb tractats de ciències de l'espai, toms d'enciclopèdia amb anuaris astronòmics caducats.
Als peus del llit, hi ha la distància justa perquè es pugui obrir la porta que ara és tancada. I en la mateixa paret, en l'altre extrem enfront de la prestatgeria, s'hi troba un armari de melamina amb portes corredisses. Porta i armari, també el tros de paret que els separa, i la resta d'envans de l’habitació, estan folrats de pòsters i adhesius de diferent mida però idèntic contingut: del primer astronauta en trepitjar la Lluna, del catàleg d'astres Messier, dels exoplanetes descoberts fins el 2020, del telescopi espacial Hubble, de petits homenets verds ... Aquesta decoració de les parets converteix la finestra, davant la qual hi ha plantat un petit telescopi, en un cartell més que obre aquell reduït espai a un univers exorbitant. Bé, pròpiament l'obre a un ampli espai d'interior d'illa que ha estat enjardinat recentment. Però el telescopi no apunta cap els acants o les escal·lònies que, alternant flors blanques i vermelles, omplen els parterres rectangulars del verger. Ni cap els gessamins o les morelles verdes que delimiten geomètricament el parc infantil que s'ha instal·lat al bell mig d'aquell espai. Està encarat cap el tros de cel que emergeix enfront seu, per sobre del paisatge bigarrat que conformen els edificis d'alçades diverses amb façanes interiors d’arrebossats irregulars, plenes de finestres, balcons i galeries, de roba estesa i d'aparells d'aire condicionat, un trencaclosques de ves a saber quantes peces.
Aquell tros de cel, que a ull nu no és més que una taca fosca amb espurnes daurades, és la pàtria del Martí, que hi frueix escrutant les llunes de Júpiter o indagant entre els anells de Saturn. Gaudeix resseguint l'efímera cua dels cometes que intenten vanament escapolir-se de l'atracció solar o endevinant les trajectòries d'asteroides sense rumb. Identifica galàxies, investiga el periple de satèl·lits obsolets. Es deleix imaginant aventures, que navega airosament pels mars eixuts de la Lluna, que és el primer explorador dels cràters ignots de la superfície de Mart, que travessa heroicament la feble atmosfera de Mercuri, però, sobre tot, que aterra suau i dolçament en el mont de Venus d'aquella noia de l'àtic de l'edifici del davant que puntualment es posa el pijama a dos quarts d'onze.
És una habitació petita, però està ben aprofitada, un quadrat perfecte amb un mobiliari simple. Un escriptori amb la seva cadira, una prestatgeria, un armari i, òbviament, un llit, arrambat a les parets en un dels quatre vèrtex de l'estança. El llit, on es troba assegut el Martí, està recobert amb una vànova blau marí estampada d'estels i de tota mena d'astres, i té dos coixins a sobre, decorats amb dibuixos, un del Sol, l'altre de la Lluna. El Martí sosté a les seves mans un petit llibre que maneja delicadament, com si es tractés d'un antic manuscrit a punt de desllorigar-se. En realitat, és una guia d'observació del cel nocturn, una mena de mapa còsmic, que mostra la localització dels planetes, dels estels i de les constel·lacions, en els diferents moments del l'any i que li ha estat essencial per aprendre a interpretar el cel nocturn. El Martí és un boig de l'astronomia i això es reflecteix en tot el que es troba al seu entorn. Tal vegada, semblaria que al seu món només hi caben els astres.
Al costat de la capçalera del llit hi ha l'escriptori, un tauler d'aglomerat de color gris amb potes metàl·liques brillants que recorda una taula d'Ikea. Sustenta un organitzador que conté un parell d'arxivadors i diversos elements d'oficina: un calendari, una grapadora, un bloc de post-it i un pot amb diversos bolígrafs de colors. La resta de la superfície està ocupada per una miscel·lània d'objectes on s'hi combinen vàries miniatures de planetes, un parell de maquetes de llançadores espacials, diverses figuretes d'astronautes, una reproducció de l'estació espacial internacional... i, enmig del taulell, un quadern que, en realitat, és un diari d'exploració que recull el resultat d'observacions celestes, d'una suma d'experiències d'astrònom aficionat, d'una col·lecció de testimonis d’avenços en la recerca galàctica. Més enllà de l'escriptori hi ha una prestatgeria. Els quatre estants són plens de llibres i fulletons apilats de qualsevol manera. S'hi barregen, sense ordre ni concert, revistes d'astrofísica amb tractats de ciències de l'espai, toms d'enciclopèdia amb anuaris astronòmics caducats.
Als peus del llit, hi ha la distància justa perquè es pugui obrir la porta que ara és tancada. I en la mateixa paret, en l'altre extrem enfront de la prestatgeria, s'hi troba un armari de melamina amb portes corredisses. Porta i armari, també el tros de paret que els separa, i la resta d'envans de l’habitació, estan folrats de pòsters i adhesius de diferent mida però idèntic contingut: del primer astronauta en trepitjar la Lluna, del catàleg d'astres Messier, dels exoplanetes descoberts fins el 2020, del telescopi espacial Hubble, de petits homenets verds ... Aquesta decoració de les parets converteix la finestra, davant la qual hi ha plantat un petit telescopi, en un cartell més que obre aquell reduït espai a un univers exorbitant. Bé, pròpiament l'obre a un ampli espai d'interior d'illa que ha estat enjardinat recentment. Però el telescopi no apunta cap els acants o les escal·lònies que, alternant flors blanques i vermelles, omplen els parterres rectangulars del verger. Ni cap els gessamins o les morelles verdes que delimiten geomètricament el parc infantil que s'ha instal·lat al bell mig d'aquell espai. Està encarat cap el tros de cel que emergeix enfront seu, per sobre del paisatge bigarrat que conformen els edificis d'alçades diverses amb façanes interiors d’arrebossats irregulars, plenes de finestres, balcons i galeries, de roba estesa i d'aparells d'aire condicionat, un trencaclosques de ves a saber quantes peces.
Aquell tros de cel, que a ull nu no és més que una taca fosca amb espurnes daurades, és la pàtria del Martí, que hi frueix escrutant les llunes de Júpiter o indagant entre els anells de Saturn. Gaudeix resseguint l'efímera cua dels cometes que intenten vanament escapolir-se de l'atracció solar o endevinant les trajectòries d'asteroides sense rumb. Identifica galàxies, investiga el periple de satèl·lits obsolets. Es deleix imaginant aventures, que navega airosament pels mars eixuts de la Lluna, que és el primer explorador dels cràters ignots de la superfície de Mart, que travessa heroicament la feble atmosfera de Mercuri, però, sobre tot, que aterra suau i dolçament en el mont de Venus d'aquella noia de l'àtic de l'edifici del davant que puntualment es posa el pijama a dos quarts d'onze.