Oh bell món !

Avui com cada dia a les set del mati ha sonat el despertador, avui ha estat diferent, me despertat feliç.
Avui he tingut un somni, en trobava en un lloc molt tranquil i hermos, el terra tot blanc, les muntanyes de mes allà també blanques, els arbres verds però com esta cla no i faltava el color blanc, i el cel blau resplandent com mai abans l'havia vist, un gran sol que anava formant petits riarols al fondre aquella capa de neu blanca.
Els ocells cantaven feliços des dels seus nius;
era hivern però semblava primavera.
No tenia del tot clar on era, sabia que estava dormint placidament estirada al meu llit, però semblava tan real que no vaig poder evitar fregarme els ulls per comprovar si ho veia bé, si tot allò era real.
al cap de poc he desconbert que allò tan bonic, allò que veia i sentia era el món dels Pirineus.
Ara que ja es mig mati, els sento a faltar, sento en falta els Pirineus, m'agradaria tornar al somni per seguir amb aquella sensació. Vull tornar a veure tot allò, aquell cel que aquí a la ciutat, en pena civilització no es pot veure; aquells arbres tan alts que semblaven tocar la lluna;aquella cortina de neu fina i freda, fonguentse a poc a poc; el cantar d'un ocell lliure en plena muntanya, es tan diferent sentir el seu cant quan es lliure a quan esta enjaulat.
Vull tornar a sentir un altre cop la sensació de calor i fredor al mateix temps, la felicitat al sentir tantissimes sensacions a la vegada. I ara em sento alegre i feliç per haver tingut aquest somni per haver vist i sentit tot això que moltes altres persones no poden veure, ho pot ser si ? qui sap quanta gent hi ha en el món que aqust vespre també hasomiat amb aquest món, amb els Pirienus.
Vull tornar a tenir aquest somni, vull tornar a somiar amb aquell món tan bell, amb els Pirineus !