Oda al professorat

D'opressió i adoctrinament
Conserves vida acomodada

Un dia, en vil autoengany
Vas decidir vendre ànima
Abillat de valors
Que amb exemple no predicaves
Autoritat encoberta
Ideologia imposada
A éssers que la natura dotà de noblesa
Vas torçar recta mirada
Sota l'excusa, que eren ells
Qui anaven sol·licitats de façana
El ministeri, la pedagogia
Pobres excuses de traïdor esgrimies
Quan era burgesa i injusta ment
L'únic motiu ocult que et movia
Mai acceptaràs
Que és comoditat el que t'empara
Tan enfonsat estàs
En la ignomínia malvada
Vas claudicar davant el poder
Que t'alimenta i et traeix amb espasa
I amb la teva covardia, vas arrossegar
Centenars d'innocents, a creu clavada