Obsessió

El veig, surt de casa per anar a treballar, són les 8:45h del matí. Porta un jersei negre i els texans, aquells Levis que m’agraden... Se’l veu fresc, amb energia, camina decidit. Una, dues, tres cantonades i entra a l’oficina, somriu i diu bon dia.
Desapareix.
Entro a la cafeteria i demano un capuccino, m’agrada que me’l serveixin amb un cor dibuixat damunt la crema. Miro per la finestra i espero, llegeixo un llibre per oblidar l’angoixa i espero, han passat dues hores i espero.
Entra a la cafeteria, 10:55h. S’asseu a la taula del racó, com sempre. Saluda el cambrer i li demana l’esmorzar, agafa el diari i es concentra en la lectura, posa aquella cara quan llegeix... com de preocupació... les celles se li arquegen lleugerament i la mirada es fa més intensa, llavors penso: no et preocupis pel món, jo et cuidaré.
11:30h Paga i passa pel meu costat, puc sentir la seva olor si m’hi esforço...
Té una reunió avui, porta l’ordinador. El segueixo, a certa distància i darrere seu intentant seguir el mateix pas, imaginant-me que caminem junts i observant els moviments que fa, com acompanya la marxa amb el compàs dels braços, li voleien els cabells perquè avui bufa mestral i s’atura davant l’hotel, li obren la porta.
Desapareix.
11:45h Espero al bar de l’hotel, aprofito per treballar amb l’ordinador i escric una mica, però em sembla una merda quan acabo i me’n desfaig.
14:05h Apareix com un anunci de colònia, s’obren les portes de l’ascensor i el veig satisfet, sé que la reunió ha anat bé, segur que ha fet un nou client... Va cap al restaurant de l’hotel, demanarà pasta, segur... Espaguetis al pesto i pollastre, ho sabia... Un cafè sol i es mira el mòbil, parla amb algú, somriu i parla pel whats, amb qui... fa molta estona que hi parla... qui és... somriure sorneguer, una dona.
14:41h Se’n va, comença a ploure i no duu paraigües, m’encanta veure com se li van mullant els cabells, se’ls pentina cap al costat quan els té molls. Accelera el pas i em costa seguir-lo sense córrer, entra a l’oficina a les 15h en punt. Estic xopa, demano un altre capuccino mentre vaig al bany per eixugar-me els cabells, ara segur que està una bona estona tancat a l’oficina...
15:56h No pot ser... Torna a sortir. No surt mai de l’oficina a aquesta hora, on va...
Entra a casa i s’encén el llum del menjador, avui és un dia fosc.
16:15h Una dona truca al primer pis, és guapa. Els veig a la finestra, ell l’acarona amb delicadesa, s’abracen...
Desapareix.
18:07h Surt cordant-se l’abric mentre camina lleugera, no plou però se li mulla la gira dels pantalons a cada nova passa. Han fet l’amor.
18:27h S’obre la porta, se’l veu pletòric. Ha deixat l’ordinador a casa, ja no tornarà a la feina avui. Entra al súper, li falta llet i ous. No se’n recorda... no compra llet però sí que agafa una ampolla de cava i foie.
19:18h Tres bosses, deixa la compra a la cuina i l’endreça, va a la saleta i agafa un llibre, s’ha tret les sabates. Té uns peus llargs i prims, un 45.
20h Va cap a la nevera i treu vi blanc, es serveix una copa, posa música, cuinarà per a ella. Puc assaborir els plats a la distància, en sento l’olor i el sabor veient com els prepara. Recordo que no he menjat res avui, sento la buidor... la buidor que tinc a dins per no tenir-lo per a mi.
21:33h Truca a la porta. Ve a sopar. Elegant, captivadora i misteriosa. Es treu l’abric i ell li recull per a deixar-lo al rebedor, duu un vestit vermell.
Es fan un petó fugaç als llavis i seuen a sopar. Conversen... Somriuen... Mirades... Passió...
23:13h Canvia de música, li pren la mà per convidar-la a ballar.
Desapareix.
No puc esperar més aquí fora. Pujo per les escales sigil•losa, obro la porta, un cop dins no cal llum, em sé de memòria el seu pis... Són a l’habitació, sento el rebregar dels llençols i sospirs de plaer, fan l’amor... Els observo des de la porta, li està menjant els pits i ella s’arqueja, en vol més, ell li’n donarà més, és un bon amant... El vull sentir més a prop... Invisible, m’estiro al terra, està fred, m’arrossego fins a sota el llit mentre l’està envestint i ella gemega dient-li que en vol més. Els seus texans descansen a terra, són a la meva vora... només he d’estirar la punta dels dits per tenir-los... els abraço i els oloro fins que sento que estic dins seu, que m’ocupa tots els sentits. De sobte, s’atura el temps i un crit em fa tornar al món real, han acabat. Deixo visible una cama dels pantalons per si els busca. Parlen, es fan petons, uns peus, una mà estirant els pantalons... és tan a prop...
01:35h Ella se’n va. Les galtes enrojolades, els mugrons erectes... Plovisqueja. Es dutxarà, despullat de roba però amarat de suor deixa córrer l’aigua fins que està ben calenta, el veig pel mirall com es mira... Se sent satisfet d’haver-la fet gaudir, es posa el sabó amb la mà i dibuixa el mateix recorregut de sempre... com un ritual, sense pressa, amb cura... Estarà amb l’aigua caient-li a la cara una bona estona... li encanta notar l’aigua calenta com l’obliga a tancar els ulls, sentir l’escalfor... Li fumeja el cos. Té un lleugera erecció però no li fa cas, surt i s’eixuga tots els detalls.
02:00h Tanca el llum, foscor. El vull per a mi... Sempre dorm només amb els pantalons de pijama.... mmmm... duu els de ratlles grises. Em despullo, aguantant la respiració m’ esmunyeixo entre els llençols, al seu costat, olor de sexe... Imagino que em fa l’amor apassionadament. Tinc un orgasme que reprimeixo per no despertar-lo. Que fàcil seria acariciar-li la pell... M’agrada l’olor d’aquest gel de bany nou. Només un petó... Se m’acaba el temps... Es gira cap a mi i quedem cara a cara, està molt adormit... Només un petó... No puc... respiro el seu alè i em consola.
03:40h Una copa de vi abans d’anar-me’n, busco la seva... potser demà m’aixeco amb forces per presentar-me quan me’l trobi corrent pel parc.