Obro una porta

Em dic Elena. I sóc una noia inquieta.

I això m' impulsa i engresca a explicar la meva aventura. Sembla i penses que les aventures els hi passen als altres.... doncs a mi també m'ha tocat viure una aventura.

Una aventura que vull transcriure. Tot el que recordo. Amb una diferència. No és un record. És un conjunt de moments molt actuals i vigents. I escric, amb temps vigent perquè significa actual, sense caducitat.

I m'anomeno inquieta que per mi vol dir "en moviment".

La vida és viure. I viure és moviment vigent.

I això és el que vull compartir. M' he deixat portar pel moviment vigent i he tret el cap per la finestra i he mirat el món.

Un món amb dimensions concretes. No limitatives. Amb dimensions visuals, les meves.

I ja en tinc prou i massa.

I massa com suficient i prou com suficient. Repeteixo, sense limitacions.

La finestra del meu espai m'invitava. El sol una mica apaivagat acompanyava. I de sobte vaig descobrir, al meu voltant, unes portes.

Una porta és un element de pas. Si és tancada no passes. Si és oberta passes. A vegades saps que hi ha al darrera d'una porta. En el meu cas i des de la meva finestra no ho tenia gens clar que podia haver-hi al darrera de les portes.

Eren portes desconegudes. I a la vegada suggeridores. Obertes o Tancades.

Aquesta és la meva història. L'inici de travessar portes. Si voleu m'acompanyeu.

No sé com. M'he trobat en un espai envoltat de portes. Portes diferents i diverses.
Inviten. Cadascuna, a la seva manera, a entrar, a passar i sembla que no demanen "picar a la porta".

Em decideixo. Empento i suaument s'obre.

Una llum blanca m'encega, sense fer-me mal. Dubto entre llum i claror. Tant se val.

Aquesta llum envaeix una sala buida i plena. Buida.... no hi ha res. Plena... és una sensació. Noto que és plena.

M'acostumo a la llum i en un racó descobreixo un personatge que s'acosta i em saluda.

-Hola Elena.
-Hola.
-Benvinguda.
-Qui ets ?
-Sóc la Felicitat.
-La Felicitat ? No. No existeix. No m'enredis.
-Et precipites, Elena.
-Mira... et pots presentar com el que vulguis.... però com Felicitat, no. Vaja, porta he obert !
-Xerrem ?
-Marxo per on he entrat.
-D'acord. Ets lliure

Mentrestant dues cadires van aparèixer, tot animant a una conversa. Vaig seure i...

-Elena, què és per tu la Felicitat ?
-M'aixeco.... i marxar o fugir....

I la cadira de la Felicitat no restar buida. Era amb l'Elena.