Viatjaré...

Viatjaré, viatjaré al país dels somnis, on dia rere dia tot és fa realitat, viatjaré, i en el meu llarg viatge trobaré el sentit de la meva existència.
Viatjaré allà on la vida val la pena ser viscuda, em quedaré allà on tot sigui felicitat. Viatjaré, i viatjaré sempre a prop del mar, i les seves ones em portaran a paratges imaginats… a illes desertes, on el silenci s'apoderi de mi, i es faci gran…
Viatjaré allà on em sigui possible cridar i dir el que penso, viatjaré allà on no sigui jutjat ningú pel seu caràcter o les seves virtuts…
Viatjaré, i rodaré pel món fins trobar el meu Itaca personal, trobaré un lloc que sigui sols meu...
Viatjaré, i buscaré un lloc on l'aire sigui pur i no em destorbin ni fums ni sorolls... Viatjaré, i trobaré la gent que em somrigui pel carrer, on és viu el dia a dia, nit a nit.
Viatjaré, viatjaré al país dels somnis, aprendré a trobar-me a mi mateixa, a entendre'm, a conèixer-me.

Però de moment no puc emprendre aquest viatge si sé que tu m'estaràs esperant. Necessito llibertat, necessito temps per poder fer els meus somnis realitat. Oblida'm, ho necessito per emprendre aquest llarg viatge...