Distàncies

Un relat de: Reguitzellera

Distàncies que ens allunyen...
I alhora, els sentiments s'enforteixen
i la vida sembla tornar-se més bonica quan
per fi, puc tornar a veure el teu somriure...

Distàncies que ens separen,
distàncies que em fan mal,
distàncies llunyanes i cruels,
distàncies que no em deixen somniar
en una altra cosa que no siguis tu,
i en les teves mans tocant de nou les meves,
en els nostres llavis units de nou en un tendre i intens petó.

Però això no és més que un somni, una quimera impossible,
la distància ens separa,
i ets tan lluny que el meu amor no t'arriba,
tot i ser intens, s'esvaeix en intentar trobar-te.

I sols en somnis aconsegueixo estar amb tu,
fent el que els quilòmetres ens prohibeixen,
cruels i malvats, ens separen l'un de l'altre.
Perquè al despertar ho faig sola, sense tu al meu costat.
I els meus crits no solucionen res,
les llàgrimes no em consolen...
Sols vull una cosa: tenir-te al costat,
tornar a estar amb tu, sentir-te a prop...
estimar-te de nou...

Comentaris

  • Maleïda distància...[Ofensiu]
    jOaneTa | 03-12-2006 | Valoració: 10

    Fa mal estimar qui tens tan lluny, però com dius al principi l'amor es fa més fort.
    Un petó


    jOaneTa

  • Distància...[Ofensiu]
    diesi | 14-11-2006 | Valoració: 10

    Hola! Mai t'havia llegit, però he vist el teu comentari i he vingut a veure't. He triat aquest relat (no se perquè jeje) i m'ha agradat molt. Descrius perfectament aquest sentiment d'estar enamorat d'algu que queda tant i tant lluny. Però qui sap, el món és un mocador i potser algun dia ens retrovarem amb els nostres amors... Sempre queda l'esperança...

    Encantada d'haber-te descobert.

    1 ptó:

    b#NaT#b

  • * Sempre hi ha distàncies entre dues pells *[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-05-2006

    bones! com va?

    uooo! com no, l'amor que sempre ens acompanya en el conjunt de les nostres lletres! (sovint em pregunto per què serà que la majoria de poemes i escrits es refereixen a l'amor? --> i és que en posar-me a escriure, l'amor sempre és a la punta dels meus dits... i és d'amor del que necessito parlar-ne la majoria de vegades... aix...).

    El teu escrit em recorda a la cançó que cantaven el Manu i la Ka del cor de la ciutat, que porta el mateix títol:

    Distàncies

    Sempre hi ha distàncies entre tu i el món, entre tu i els carrers.

    Sempre hi ha distàncies entre tu i els altres, entre tu i jo.

    Sempre hi ha un abisme entre les paraules, entre dues pells.

    Sempre hi ha un abisme dintre dels teus ulls, entre tu i jo.

    I la nit se'ns emporta, i la nit ens despulla.

    Sento que caic quan no et tinc a tu.


    que vagi bé!
    ens veiem,
    Gemm@


l´Autor

Foto de perfil de Reguitzellera

Reguitzellera

20 Relats

69 Comentaris

26228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Des del dia que vaig nèixer(ara fa 18 anys) fins ara, no puc dir amb paraules la quantitat de coses que m'han passat. Per això escric, suposo, per desfogar aquesta quantitat de sentiments que s'evoquen a mi i em brinden(a vegades) un món molt bonic.