ExiT

Un relat de: Reguitzellera

L'amor s'apodera de tu, l'obscur desig de donar-te amor és més fort que la teva por. Ho pots fer i en tens ganes. Vols fer l'amor. Però no trobes la resposta a les teves súpliques, estàs sola. No hi ha ningú, i la teva excitació augmenta i et rebenta les entranyes, el pessigolleig a la zona púbica denota la teva necessitat. Estàs posseïda, vols donar-te amor. Les teves mans llisquen soles cap a un únic objectiu, volar. Les carícies donen pas a l'amor a tu mateixa, els dits se't mouen sols, estàs embriagada, sents que arriba, i encara no has ni començat. El teu clítoris s'allibera i dóna pas als gemecs, a la lluita per no cridar, les inquietes mans et fan tornar boja. No pots parar, perquè parar? Un darrere l'altre els teus orgasmes et fan sentir-te lliure, tens ales, estàs sola, però voles.

Comentaris

  • Blau taronjós[Ofensiu]
    Bonhomia | 15-08-2006 | Valoració: 10

    Nits boges agafant sempre com a arma el sexe. Si, es fa molt necessari. Però si te l'han reprimit i humiliat entre moltes altres putades, què en pots dir?
    Al cap d'uns anys, torno a sentir, per fi i a vegades, aquella olor de la mar llunyana...

l´Autor

Foto de perfil de Reguitzellera

Reguitzellera

20 Relats

69 Comentaris

26245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Des del dia que vaig nèixer(ara fa 18 anys) fins ara, no puc dir amb paraules la quantitat de coses que m'han passat. Per això escric, suposo, per desfogar aquesta quantitat de sentiments que s'evoquen a mi i em brinden(a vegades) un món molt bonic.