Nuviatge al mas del Molí

La Laia ens diu que va néixer aquí, al mas del Molí, un mas mes aviat petit i que para quasi abaix del torrent del magraner. Un lloc preciós, a on hi neixen les lletugues sense plantar-les; i els carbassons es fan tan grossos que semblen trombons.
Ens explica que la seva família fa 300 que regeixen el mas com a masovers i, que tenen els mateixos amos.
- Què bonic, oi??
Ara és tot tant diferent.
La gent no posa gaire amor a les coses.
Mira, l' altre dia me'n recordava del meu nuviatge amb el Toni, el meu home. Saps què va fer? doncs va anar a demanar la meva mà als meus pares, sense abans haver-m'ho dit . A on s' ha vist això??? Ara ho trobo molt malament....
Era un dia que jo rentava en aquell safareig, sí, sí, aquell dels costat del pou... El vaig veure venir pel camí de l' hort, i, a mi no em va dir res. Va anar directe a veure als meus pares. Penseu que ni tant sols festejàvem.
Un cop va tenir el consentiment dels meus pares, ell no va venir ha dir-me res, fou ma mare la que em donà la notícia.
En aquella època les noies no podíem mirar a cap noi. Per els de casa meva això era pecat. Van arribar a l' extrem de que si jo era vora del galliner i el gall empaitava a alguna gallina, la mare sortia amb el bastó. Als gossos i a les gosses també, a pedregades. Doncs bé, que si hagués sigut per ells el mon s' hauria acabat.
Com us anava explicant, al cap de vuit dies d' aquella "pedida de mano" , es varen presentar a casa, la Rosa que era la mare de' n Toni i la mestressa jove del mas Sala, amb el que havia de ser el meu home. En Toni.
Venien a parlar amb la mare sobre el gran àpat.
En Toni i jo al trobar-nos de front ens vàrem posar vermells com dos tomàquets. jajajaja.
La mare va dir que del dinar se'n faria càrrec ella, advertint-los que mataria una oca i la faria amb naps i peres.
LA setmana d' abans del gran àpat ( de compromís) vam estar molt enfeinats posant a punt tots els preparatius.

El dia del dinar a en Toni i a mi ens van fer seure un al costat de l' altre. Quan van acabar de dinar, el pare, la mare van fer passar a la sala als sogres. Havien de parlar dels tractes del dot. Ho vaig trobar molt violent, ara ho recordi i ho podríem comparar amb la venta d' una mula.
- Bé, s' ha de dir, que encara que els meus pares eren els masovers del mas del Molí, la família havia adquirit amb els anys altres finques de les que jo era la pubilla. Què us penseu????? M' havia de casar amb un hereu. jajajaja!!!!!
El dia del casament va arribar, tot era lluent, les bèsties , les cavalcadures, els vestits, els mossos......
El pare i jo anàvem davant, en una cavalcadura cada un. La mare, darrera amb ma germana. El meu pare anava tot satisfet, amb el dot ben guardat dins la bossa.
En entregar la filla, entregaria els diners a aquell hereu tan ben plantat i de tan bona casa.
Un cop a l' altar, em van emocionar les paraules de mossèn Josep." Fins que la mort us separi" per un moment vaig veure a en Toni amb la barba blanca i jo també amb el cabell blanc.
MIreu, poder que ho deixem aquí , perquè no acabaríem mai de parlar del meu casori. Encara hi ha gent que el comenta.
Però abans no vull acabar sense explicar-vos una anècdota. jajajaja. Si el jovent d' avui ho sentís riurien de debò.!!
Un cop al dormidor.... i com que jo tenia la cultura del galliner, jajaja, al veure al meu home sencer, ( ja us podeu imaginar com estava), em vaig posat a plorar.
- Què et passa, no ploris dona. Em va dir en Toni. No t' amoïnis , ja vindran altres dies.
Em va agafar per la cintura,..... disposats a dormir. Però a l' endemà ens vam despertar abraçats i suposo que ja sabeu el que va passar. Féu anar la imaginació. jajajaja.