NUMEROS

Avui he comptat quants cigrons hi cabien en una bossa d´un quilo. N´he comptat 376, ho he deixat apuntat a la meva llibreteta.
L´haig de tenir ben amagada a un fals calaix de la tauleta que tinc al costat del meu llit d´aquesta maleïda residència. El darrer cop que em van enxampar una de les meves llistes de coses comptades, em va tocar doble ració de medicació. Va ser tot just després de la visita de la meva professora de primària, la Núria Costals. Ella s´en sentia una mica de culpable, pel dia que ens havia dut a Montjuïc, a comptar els seients de l´Estadi Olimpic ( 55926 ), des de llavors ja no he parat. A la tornada cap a l´escola vam comptar els cotxes verds que ens trobavem pel carrer, les persones que portaven barret, les finestres que hi havien tancades als edificis més alts…..amb el temps, ho vaig anar enregistrant tot amb llibretetes, i, això em va fer dirigir la meva trajectòria professional cap a la comptabilitat.
A partir de la detenció dels meus caps del departament a l´ajuntament, tot va anar a pitjor…un bon dia, en una revisió rutinària de salut a la feina, van diagnosticar-me un estrany transtorn del comportament, i en cosa de 3 mesos em vaig trobar reclòs en aquesta residència.
Avui, mentre no em veien, he pogut comptar els cigrons, n´hi ha 376…ni els metges ni les infermeres m´entenen.
Tan sols la noia de la neteja vol parlar amb mi, m´ha vist la llibreteta i m´ha dit que n´hi ha 377, ella també els compta, però ningú se n´ha adonat.
A ningú no li importa si ella té un transtorn com el meu o no, potser perque ella…..ella no ha trobat cap desfalc a un departament de l´ajuntament com el que vaig denunciar jo.