Noves accions de lo cavaller anomenat Josep Maria

E una vegada s'esdevingué que estan lo cavaller anomenat Josep Maria e son companys Hilari e Roger a Calella, esta vila fou assetjada per los pirates sarraïns. E tots los calellencs se reuniren en la Plaça Gran e decidiren que cadascú agafaria els seus béns més preuats e estimats e aprés anirien a protegir-se dins el castell de lo comte de Calella. E tothom estava d'acord amb esta resolució, però de sobte, s'alça la veu de Don Berenguer Montilla-Quienvaasevillapierdesusilla, un cavaller amb gran anomenada en lo poble, puix havia participat en moltes croades e en batalles contra los infidels. E aço dix Don Berenguer:

-Les meues orelles no volen escoltar estes paraules plenes de covardia! Mai m'he rendit e mai ho faré, car en el meu llinatge, tots els hómens som coratjossos e no coneixem la por. Me avergonyo de tots vosaltres, sou hómens o ratolins? Ja fa un any que tornat de la darrera croada de Terra Santa, e la meva espasa encara està xopa de la sang de los infidels. No he reculat mai en cap batalla, fos qui fos l'enemic! Si encara no heu oblidat lo que és lo honor, lo coratge e lo valor, agafeu vostres armes e seguiu-me!

E tothom restà asorat e embaladit per esta al·locució de Don Berenguer, e aquet muntà sobre son cavall e alçant son espasa bramà:

-Seguiu-me vilatans! Brandiu les armes e lluiteu fins a perdre la darrera gota de sang! E no tingueu por de morir, puix encara que molts de vosaltres sereu escorxats en lo combat, lo vostre honor e lo vostre nom serà recordat per sempre! Seguiu-me e sembrem la platja de Calella amb los caps de los mahometans! Per lo honor e per Sant Raimon!

E Don Berenguer se llançà contra lo escamot sarraï que estava instal·lat a les afores de la població. E quan ja era molt proper de lo tropell sarraï, Don Berenguer va relliscar de son cavall e es va endinyar una pinya considerable. E los sarraïns lo encerclaren e van començar a estonyinar-lo amb garrots e gaiatons. E los calellencs, que s'ho miraven des de la vila, aprofitaren que los mahometans estaven enfeinats donant garrotades a Don Berenguer per a encaminar-se vers lo castell de lo senhior Comte.
E quan los sarraïns acabaren d'estovar Don Comte e s'embarcaren a son vaixells per a tornar a son país, los vilatans regressaren a lo poble e anaren a recollir Don Berenguer, que estava tan ple de garrotades e trompades que semblava una coca de sant Joan. E mentre lo curaven e guarien, aço digué lo cavaller anomenat Josep Maria a son companys:

-Certa cosa és esta, que lo pitjor de les guerres no són pas los morts, sinó los que tornen.

E lo senescal Hilari e fra Roger restaren meravellats e admirats de les doctes paraules e de la sapiència de lo cavaller anomenat Jospe Maria.