Novembre

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Vingué el novembre, i duia a les ales
el gèlid alè de l'hivern reptant;
les tardes mudaren l'ocre pel negre,
i l'aire fred penetrava a la pell.
Vingué el novembre per acomiadar
els darrers vestigis del llarg estiu,
i tot s'amarà com d'una tendríssima
nostàlgia calmosa, com s'adiu
a aquest temps hivernal.
Vingué el novembre,
i el vent xiuxiuejava el teu nom,
l'ocàs tenia el color dels teus ulls
i el fred portava el sabor dels teus llavis.
Tornà, de nou, el novembre, i amb ell
de nou vas tornar tu, i bé semblava
que mai no haguessis marxat, i que mai
l'hivern l'hagués vençut la primavera.

Comentaris

  • Obrint pas...[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 20-09-2005 | Valoració: 10

    Em recorda moltissim a la cançó d'obrint pas, la coneixes¿?
    Fou un fred i trist novembre.
    A mi si que m'ha semblat un xic tristet.
    Muack

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)