Nou microcontes eròtics i no

6

REMORDIMENTS DE CONSCIÈNCIA

Finalment, descarregà tota la lleterada en els pomposos pits de la seva secretària. I després tinguè remordiments de consciència per no haver-ho fet molt abans.

7

L'AUTOENGANY

Quasi tots el tenien per un convergent assenyat, possibilita i conservador. Quasi tots, però ell no. Però era ell qui s'equivocava.

8


MAMADA

Pensà que prendre-li als seus fills la llet dels pits de la seva dona el faria més jove. Però de fet mai no havia deixat de ser una criatura.

9

SEGONA VERSIÓ DEL CONTE DE LES MIL I UNA NITS

Cada nit s'explicava històries fantàstiques sobre el que faria o deixaria de fer per a que la seva autoestima no el comdemnès a mort.

10


EL 64

Un home ensopega al baixar de l'autobús, aixeca la vista i veu una dona que riu.

-Cago'n Déu! I vostè de què cony riu, imbècil?

Era veritat. Cecília havia rigut. Feia molt temps que no reia. I ara li retreien que riguès. Però aquell individu, per molt groller que fos, tenia raó. No s'havia de riure de les desgràcies alienes per petites que fóssin. Si la gent conegués les seves les rialles de hiena li eixordarien les orelles.

Cecília va ajudar a l'individu a aixecar-se de terra i li va dir:

-Te raó. Disculpi. Ha estat sense voler.

I va pujar al bus 64 que acabava d'arribar.

11


CANÇÓ DE MATINADA

El cantant del tren sempre canta la mateixa cançó. Cada dia a la mateixa hora desefunda la guitarra, la comença a rascar i deixa anar els seus esgarips. Diu que "quisiera ser tan civilizado como los animales" i la majoria dels passatgers hi estarien d'acord perquè els animals no emprenyen a aquestes hores del matí en les que tots viatgem morts de son.

Una passajera vella, de pits abutanats i veu de tenora, observa: "Si no li donèssin calés no cantaria." La seva veïna -una senyora plana com un dia sense pa- li contesta: "Escolti, aquests extrangers per fer la guitza són capaços de qualsevol cosa...". La vella de pits abutanats li contesta: "Vol dir? Potser sí..."

Quan el cantaire ha passat pel seu costat les dues, molt serioses, li han dit que no.

12


BARROTS

El primer record que em ve a la memòria quan em poso a escarbar són les barres del meu bressol. Era un bresol metà.lic, no com els coves de vímet que avui es fan servir. A través de les barres veia el llit de matrimoni dels meus pares. La mare, normalment, dormia sola, perquè el pare feia de forner i treballava de nit.

Al cab dels anys, quan encara no havia acabat la carrera i treballava com a oficial interí de l'administració de justícia, se'm van tornar a aparèixer unes barres al sòtans del Palau de Justícia, a les garjoles on els presos esperaven que el jutge decretés la seva llibertal o pressó provisionall.

Aquells calabossos als que jo havia de baixar per a notificar la situació en que quedaven els pressos feien una catipent horrible. Aquella catipent em recordava l'ambient de misèria que hi havia al meu barri durant la meva infantesa i més concretament les putes velles i deformes del carrer de Sant Ramon, que avui ja no existeix.

Aquelles putes velles i deformes, que tant de fàstic em feien, em fan pensar en els darrers dies de vida de ma mare, quan la gangrena li anava pujant per les cames i estava ,cada dia més cadavèrica a la Clínica Provença, a la que procurava cuidar amb tota la tendressa d'un bon fill.

El record de ma mare agonitzant em fa pensar en el meu atac d'epilépsia, en la casualitat que la nostra mort no fos simultànea i jo encara pugui escriure aquestes coses donant fe del que ens va passar.

13

ERGO

Mai li havien agradat les dones que tenien cabells a cap altre lloc que no fos el seu cap i el seu pubis. Estava absolutament en contra que les seves filles es depilèssin. Ergo, per a ell, les seves filles no eren dones.

14

LA FORMIGA ATÒMICA.

Tota una vida d'humiliacions dessitjant ser la formiga atòmica. Cada nit pelànt-se-la pensant en que l'endemà esdevindria la formiga atòmica. Cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada mes, cada any de la seva vida lluitant per esdevenir la formiga atòmica. I mai no havia deixat de ser el mateix: un miserable ós formiguer.

15

AMORNAUTES

S'estimaven apassionadament per internet. Imaginaven trobades incandescens, plenes de gemecs de plaer i fantasies impublicables. Fins el dia que la torre de l'ordinador va agagar un escalfament terminal i els hi va dir que follèssin com Déu mana i es deixessin estar de bajanades.