Notes de Lars des de Brno

La primera cosa que va fer en Lars un cop hagué baixat del tren fou estudiar la gent, detingudament. És essencial aprendre a distingir els policies: els d'uniforme i els de paisà. Hi ha la tendència a creure que els primers són més talossos, i els segons malèvols. Però a vegades les qualitats es mesclen: cal tenir l'ull esmolat i saber-los classificar. Conèixer l'enemic és mitja victòria.
Brno, però, donava una sensació plàcida. Poca gent, pocs cotxes. Un ambient grisós i les columnes de fum sulfurós que s'enfilen per un aire llis i ample, apagat com la mirada d'un malalt que jeu sedat i absent.
Duia l'afreça de Myrta doblegada dins la butxaca i se la va tornar a mirar, tot i no li calia. La duia gravada a la memòria com el record d'un gos que l'havia mossegat als deu anys.
S'havien conegut feia apenes tres mesos a l'estació vella de Zurich, una nit de neu i vent gèlid. Li va explicar que una fundació alemanya li pagava molts diners si es prestava a seguir un estudi farmacològic que es faria en una clínica de Brno, durant l'estiu. Ell la va intentar convèncer de què ho deixés córrer, però la promesa del xec final era un argument massa net i massa perfecte. Les paraules, va concloure ell, són inferiors als nombres. Pitàgores és el més llest de la classe.
Quan ella ja va ser fora de Zurich, però, és quan Lars es va topar el doctor Danilo Belmondo. Ningú no hauria dit que fos metge, perquè era un home a mig destruir. Rondava les tavernes i dormia a les andanes més sòrdides. Li va explicar la veritat de l'experiment, i amb un somriure sòrdid va mormolar: "Myrta morta". Un repugnant joc de paraules. Pocs dies després en Belmondo va ser pres. Zurich és mal lloc per als rodamons. El van deixar a l'aeroport de Triste, d'on sembla que tenia papers.
Ara en Lars inicia el camí pels carrers silenciosos de Brno. Al fons, els fils de fum s'enfilen cap al cel com ànimes tristíssimes que deixen el món amb fatiga, però amb lleugeresa i una certa serenor.