nosaltres

Un relat de: Clara Garcia Collado

Simplement, el soroll del silenci que es forma quan estem junts. Els nostre cor cada cop batega més ràpid, la respiració s'accelera, els ulls et brillen, el teu somriure.. m'enamora cada cop més. S'acosten les nostres mans, acariciant-nos comencem a sentir-nos cada cop, més dins l'un de l'altre, tenint tota la tarda per davant.. només m'importa que no arribi l'hora en que ens haguem de separar, contínuament perdent-nos en silencis que es quedaran vagant sols per les parets de l'habitació. Sento que ets més aprop que avanç, tinc present la teva mirada en els meus llavis, tímidament m'acostes la ma a la cara, mentre em vas acariciant amb els dits, el perfil dels meus llavis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer