Noms de carrers de Barcelona

NOMS DE CARRERS

Som a l'Ateneu. Té la paraula un senyor a qui li agrada tenir-la.
Ja deu fer estona que parla, per tal com parla i per les gotes de suor que li perlen la calba. Els contertulis se l'escolten silenciosos, amb atenció. Quelcom d'interessant déu explicar... Escoltem el que va dient:

... A Barcelona tenim carrers per a designar coses, accidents i històries inversemblants. Perquè us en feu una lleugera idea esmentaré tres nombres: tenim 1478 carrers dedicats a fets històrics, 1700 a motius geogràfics, i 1320 a religiosos, Sants i la Bíblia!.

En arribar aquí, us preguntareu com és posible tanta història, tanta geografia i tanta religió. Doncs sí, efectivament: el nomenclàtor n'és ple, i fins i tot d'històries, de geografies, i de Sants que no tenen res a veure amb Barcelona ni amb Catalunya. Vegeu, sinó, com a curiositat, aquesta llista que us llegeixo:

Exploradors, descubridors i conqueridors catalans que tenim al nostre nomenclator: Valseca, Ferrer de Blanes, Joan Orpí, Portolà i Pere Rodríguez (maonès): cinc en total. I sis, si contem en Colom com a català.
I d'espanyols i estrangers, divuit: Almagro, Alvarado, Balboa, Elkano, Mendoza, Cortés, Ojeda, Pinzón, Pizarro, Ponce de León, Juan de Garay, Legazpi, Orellana, Quesada, Iradier, Marco Polo, i Magalhäes.

Aquest exemple l'he avantposat a la llista que us vull ensenyar per tal com és un exemple lògic. Anem de u a tres. Però el que no va de u a tres, és la relació de catalans que mereixen figurar en la nostra història en relació a la dels castellans que hi figuren. No us esmentaré, naturalment, el miler i escaig de noms. Basti que em cregueu quan us dic que tenim centenars de noms de carrers que seria molt convenient que fossin substituïts per d'altres que recordessin la nostra història, o esdeveniments culturals que caldria rememorar.

Tenim, per exemple, uns noms de carrers en record de la dominació visigòtica d'Espanya: Liuva, Recared i Recesvint.

Tenim carrers que ens recorden l'esforç castellà a la Reconquesta: El Cid, Alfons el Savi, Sant Ferran, Alcalà de Guadaira i Antequera.

Tenim els noms del qui imposaren el vergonyós i inaudit Compromís de Casp, començant pel mateix Casp: Casp, Francisco de Aranda i Gualbes.

Tenim els noms dels capituladors de Pedralbes (1472), en la guerra civil contra Joan II: Abat Samsó, Ivorra, Rocabertí, Setantí i Terré.

Tenim noms de reis, personatges i fets d'armes castellans del segle XVI:
Els Reis Catòlics
Juan de SadaCardenalCisneros
Secretari ColomaCarles I
Felip IIJoan d'Austria
Almirall OkendoEl Gran Capità
Manrique de LaraAlcántara
Cristóbal de MouraSancho de Avila
LeivaAldana
OtrantoCerignola
GarillàPavia
MühlbergSant Quintí

Tenim noms commemorant la descoberta d'Amèrica i la conquesta i colonització castellanes, amb l'exclusió deliberada dels catalans:
PinzónBalboa
Ponce de Leon
AlmagroOjeda
PizarroHernán Cortés
AlvaradoElkano
General MendozaQuesada
LegazpiOrellana
Juan de Garay

Tenim noms de reis i personatges castellans del segle XVIII:
Carles IIIFloridablanca
CrillónCermeño
ParedesMarquès de la Mina
UnióLancaster
Antonio Ricardos

Tenim personatges de la guerra del francès:
Alcalde de MóstolesDaoiz i Velarde
Felipe de PazFrancisco Manzano
Gral. Alvarez de Castro General Castaños
GravinaZurbano
PalafoxRegent Mendieta

Tenim personatges de la casa reial espanyola, caps d'Estat, ministres i castellans notables del segle XIX, ens agradin o no:
Ferran Reina Amàlia
Reina CristinaIsabel II
Infanta IsabelPrincesa
Alfons XIIDuc de la Victòria
Ríos Rosas Méndez Vigo
SerranoMartínez de la Rosa
RiveroAlmirall Churruica
TorrijosRiego
Almirall CerveraGeneral Almirante

Tenim fets d'ames al Marroc i a les antigues colònies d'Espanya, i militars, capitans generals i governadors del segle XIX:
Castillejos Marquès de Barberà
Madoz Tetuan Sepúlveda Callao
HurtadoMendez Núñez
Conde de SalvatierraConde de Sta. Clara
Luís Antúnez Meer

Tenim noms de personatges de la primera dictadura, i de fets d'armes de les guerres d'Africa del segle XX:
Abd-el-Kader Ignasi de Ros
Rafael CapdevilaTaxdirt
GurugúMorabos
Capità ArenasCoronel Monasdterio
Comandant BenítezGonzález Tablas
Tinent Coronel Valenzuela
Fernando Primo de Rivera

Tenimn noms homenatjant un personatge que participà activament en la sublevació del 19 de juliol del 36, un cos de l'exèrcit franquista, i un dels fets d'armes victoriosos contra les forces de la República:
Jordi Girona
Terç de la Mare de Déu de Montserrat
Alfambra.

Ja sé que tot no es pot aconseguir, però, tanmateix, potser que algun responsable de la nostra CASA GRAN llegís aquests dos comentaris que segueixen:

En primer lloc, demanem la substitució del nom del Carrer del DUC DE LA VICTORIA: Joaquín Fernández Alvarez, dit Baldomero Espartero. (1793-1879) Militar i polític.

Es prou conegut de qui es tracta: El 3 de desembre de 1842, i el 7 de setembre de 1843, ordenà sengles bombardejos de Barcelona des de Montjuïc. En el primer hi ha haver alguns morts i es van destruir o danyar seriosament més de quatre-centes cases. En el segon, els morts foren centenars.
I és que aquells anys passaven coses: l'any 1842 una Junta creada a Barcelona havia començat a enderrocar la Ciutadella -sense permís de Madrid-, l'economia catalana se sentia sacrificada per la política cotonera del govern i s'havia ordenat una nova quinta a Catalunya. Barcelona, a més de ser castigada amb les bombes, va haver de pagar una multa de dotze milions de rals i obligada a reconstruir la murada enderrocada... El peu de pàgina d'un dibuix de l'època diu això:

"Lució por fin el 3 de diciembre de 1842. A las once de la mañana comenzó el bombardeo, fatal desenlace de aquel triste drama de diez i nueve días al que sirvió de teatro una ciudad i de espectadora toda la Europa. La necesidad, según decía el gobierno, de reprmir i castigar una insurrección, o según la voz del pueblo el espíritu de antagonismo de una nación siempre enemiga que para eterno recuerdo llevará escrito Barcelona en más de quinientas de sus casas con los cascos de las bombas y demás proyectiles que en número de 1014 despidió Montjuïc durante las trece horas del bombardeo."
El segon alçament, l'any següent, dit de la Jamància, fou definitivament esclafat l'any 1844. Segons diu Vicens Vives, la derrota d'Abdó Terrades i el seu moviment, significà l'emmudiment dels treballadors durant un llarg decenni...
Bé. Barcelona, emperò, segueix rendint honors al general Espartero.

Un altre nom que demanem que sigui substituït és aquest:
Carrer de MEER. Ramon de Meer i Kindelán (Segles XVIII-XIX).

D'aquest insigne personatge en recordarem tan sols una anècdota que té relació amb l'Ajuntament: El dia 21 d'agost de 1844, l'Ajuntament de Barcelona va demanar al capità general Baró de Meer, que li fossin permeses unes millores urbanes que no podien tirar endavant per causa de les muralles, bo i recordant polidament que Barcelona, amb el seu Consell de Cent "era almohada a los pies del Rey". En la seva resposta, el dia 5 de setembre, el capità general hi deia que no podia complaure la Corporació municipal "pues caducaron absolutamente todos los derechos del referido Concejo el año 1714, en que por la Majestad del señor Rey Don Felipe V fué conquistada esta plaza a fuerza de armas, y sometida al dominio absoluto del vencedor".

Per tot això, demanem a l' Excel.lentíssim President de l'Ajuntament que prengui en consideració la necessitat dels dos darrers esmentats canvis de nom de carrer.
Els altres centenars de canvis ja els justificarem un altre dia.