Només una mica.... de tu. De mi.

Un relat de: Soliloqui

Asseu-te al meu costat.
Agafa'm la mà.
I jura'm que la solució existeix.
Que tot pot ser diferent
Que els ulls poden tronar a brillar.
Que les llàgirmes poden ser de felicitat.
Que els dies poden ser de colors.

Prometa'm que no aniré enrere.
Que volaré entre estels.
Que no estaré pendent del pas del temps.
Que puc tornar a ser feliç.
Que puc ser jo.


Abraça'm.
I no marxis mai....tu no.

Comentaris

  • Sempre[Ofensiu]
    Valentí Valent | 29-11-2006

    queda la possibilitat de tornar a ser feliç però també - t'ho he de dir ben clar - de no ser-ho: la diferència està en tu, no en un altre!
    Ja tornaré a veure que escrius...
    Endavant!
    Valentí Valent

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50059 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]