Només quan dorm

Un relat de: Queca

Neguitosa, mira el rellotge, i maleeix cada segon que passa, perquè van massa ràpid. Les mans ja tremolen, i encara no té enllestida del tot la taula pel sopar. S'afanya en tallar el pa, però ho ha de deixar a mig fer, per por a tallar-se. Torna a mirar el rellotge, i, esfereïda, veu com han passat uns minuts irrecuperables. No sap com rebre'l. Asseguda a la taula amb el davantal? De peu a la porta per agafar-li l'abric? Ha de reunir totes les forces per no amagar-se sota els llençols i excusar-se, dient que no es troba bé. Sonen les claus al pany i s'obre la porta, i a ella li cau el got que duia a les mans, presoneres ja d'una tremolor incontrolable. Evita en tot moment el contacte visual, doncs no vol donar-li la sensació de desafiament. Submisa, però, prova dibuixar mig somriure d'amagat, per intentar donar la imatge d'alegria al veure'l. Per sort, ell no s'adona de l'esforç que ha suposat aquesta pinzellada de somriure, i s'asseu a la taula, sense obrir la boca.
"De moment va bé. Sigues valenta i tot haurà acabat".
Des de la cuina, el sent mastegar, i això li remou l'estomac. No pot evitar tancar els ulls i empassar saliva. " He de controlar la respiració i el pols. Espera..., espera..."

- Nena! El vi! - li brama.

" O ara o mai". No convençuda del tot, li porta l'ampolla a la taula, i s'hi asseu també. Comença a menjar, i es sorprèn a si mateixa pendent de l'ampolla, i de si el seu marit en bevia o no. Ell ho veu, i amb un somriure llefiscós li serveix. Ella ha de fer veritables esforços per controlar-se i intentar tornar-li el somriure.
"I ara què? Si li dic que no en vull potser sospita".
Tímidament, s'atreveix a parlar:

- Ja saps que no en bec mai - xiuxiueja, sense ser capaç d'aixecar la mirada.

- No t'amoïnis dona, avui és una ocasió especial.

- A si? - pregunta sorpresa.

- Avui m'he proposat serenar-me, nena. He estat pensant, saps? I no et tracto molt bé. Oi que no?

"És una trampa? I què vols que et contesti fill de puta?"

- Treballes molt...

- Tens raó, i vaig molt cansat. Per això m'emprenya arribar a casa i no trobar-ho tot fet. Tu m'entens, oi? Jo treballo, i tu tot el dia a casa, fent el gandul, doncs què menys que tenir-ho tot net pel teu marit, no?

La conversa anava pujant de to, i ella comença a sentir veritable pànic.

- Tens tota la raó, amor.

- No em donis la raó com als imbècils! - crida donant un cop a la taula, que la fa saltar.

- Ho sento...

- Veus què fas? Vinc amb ganes de fer les paus i em fas enfadar. Ets una mala puta!

Ella opta pel silenci, sense saber si serà millor o no.

- I no has testat el vi! - exclama deixant caure els coberts sobre la taula- Jo intento arreglar les coses i tu m'ho poses difícil!

Ella mira amb desconfiança la copa de vi. "Potser si em mullo els llavis una mica no passarà res...". S'atreveix a fer un petit glop, i espera els efectes, però no succeeix res, i més tranquil·la, continua menjant. Llavors ell buida la copa, i se'n serveix una altra. Ella no gosa tornar a mirar-lo, per por a que l'obligui a escurar la copa.
Ell segueix empassant sense quasi mastegar, i va buidant l'ampolla mica en mica. "Això sí que ho fas bé, desgraciat".
En aquell moment la mira, i sembla descobrir el que pensa, perquè sense dir res llença el plat a terra amb fúria, i el destrossa. Ella ofega un crit, i instintivament s'aparta de la taula, però cau a terra, i el pànic la paralitza.

- Mira què m'has fet fer! No vals una merda!

- Amor, si us plau... - gemega entre plors - Si us plau...

- Mira't... Estirada al terra, suplicant... Saps? Sembles una puta barata, i saps què se'ls hi fa a les putes barates? Se les folla.

- Quim, per favor..., per favor Quim, no...

Però de sobte, calla, perquè compren que així és millor. S'adona que el seu marit, inconscientment, l'està acabant de convèncer. I llavors recorda l'ampolla de vi, i pensa que només és qüestió de guanyar temps, i intenta aixecar-se. Però ell l'atrapa pels cabells i l'arrossega pel passadís, sense immutar-se pels crits de la seva dona. Ella prova d'agafar-se a alguna porta, mentre intenta desfer-se de les urpes que la subjecten. El marit s'atura i la fa alçar sense miraments, i amb només una empenta la fa caure sobre el llit. Ell s'hi tira al damunt i li arrenca la brusa, esgarrapant-li la pell, però ja no el cor. Ella no plora, ja no. Perquè s'adona que ha pres una decisió. Ho farà. I tant que ho farà. Aquests desgraciat s'ho mereix. I llavors nota com el seu marit s'ha quedat quiet, amb la boca enganxada al seu coll i els pantalons abaixats. S'està una estona sense moure's, notant el pes d'aquell cos sobre el seu, i no pot evitar recordar quan el va conèixer, fa ja vuit anys, i el record del primer petó li provocà mig somriure dolç. També recorda la primera vegada que van fer l'amor. Ell era tan tendre, tan príncep... I llavors recorda la primera vegada que va alçar la veu, la primera bufetada, el primer insult, la primera pallissa... I la mirada se li enfosqueix per un segon, però de seguida es torna a il·luminar, aquest cop amb un centelleig de venjança que no pot ocultar. Amb una expressió de fàstic contingut es treu el seu marit de sobre, i sent que de sobte pot respirar. Es queda asseguda una estona al llit, acariciant els llençols que tantes coses havien vist i viscut. Quantes vegades l'havia acariciat d'amagat mentes dormia... Perquè només quan dormia podia fer i desfer sense por a represàlies, sense por als cops ni a les puntades de peu. I només quan dorm és quan pot dur a terme el seu pla.
" La droga que he posat al vi ha fet efecte. Ara et toca ser forta, Marta. Sigues forta. Per aquests anys d'infern, per tornar-li cada cop, cada insult, cada ferida. Per poder tornar a ser lliure, Marta, com abans de coneix-se'l. Endavant, ho pots fer. Ho has de fer".
Obre el calaix de la seva tauleta de nit i en treu un parell de guants de làtex. Com qui vesteix una núvia se'ls posa, i s'aixeca del llit. Va cap a la tauleta de nit del seu marit i n'obre el calaix. Aquest cop en treu una goma, una xeringa i un pot de cristall ple d'un líquid transparent. La seva expressió no canvia, ni quan li col·loca la goma al braç ni quan omple la xeringa. També és la mateixa quan li clava l'agulla, i quan repeteix l'operació una vegada i una altra, fins a buidar el pot de vidre. Llavors ho deixa tot de qualsevol manera, com si estigués desordenat per la desesperació, i agafa la carta que va escriure desprès de la primera pallissa, aquella carta on li deia que el deixava, que marxava lluny, allà on no la pogués trobar, aquella carta que mai es va atrevir a donar-li. Agafa les dues mans del seu marit i les col·loca sobre la carta, de tal manera que quedin les empremtes com si l'hagués llegit. L'arruga i la llença al terra, a prop del llit. Fa el mateix procés amb la xeringa, la goma i el pot de vidre. Quasi se'n oblida. Va cap la cuina i renta el plat, els coberts i la seva copa de vi, i ho desa tot. Fa una ràpida repassada per la cuina, el menjador, el passadís, i la seva atenta mirada no capta res d'estrany. Torna a l'habitació i contempla l'escena. Sembla talment que el seu marit s'hagi suïcidat, i de cop, s'adona que no coneixia aquella faceta seva, tan freda i calculadora.
"Has aconseguit treure el pitjor de mi, però gràcies".
Obre l'armari i en treu les maletes preparades amb tanta antelació i cura. Sense tornar la vista enrere, surt de l'habitació i arriba a la porta. Abans d'obrir-la, somriu àmpliament, i decidida, surt, a trobar-se amb la vida.
"I ara, que em busquin".


Comentaris

  • M'has fet posar la pell de gallina![Ofensiu]
    annah | 04-05-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat!
    L'odi, només pot fer sortir més odi.

    La reacció de la Marta és del tot comprenseible, i valenta.
    Poques noies maltractades són capaces de fer quelcom al respecte.

    Un petonet!

    Anna

  • Colpidor relat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-04-2009

    escrit amb un gran nivell narratiu.
    Mira't un de la TereSM, té un nvell semblant al teu, dins d'una história paral·lela a la teva, diria que una visió parella.
    M'ha agradat molt.

  • Molt ben escrit[Ofensiu]
    Calderer | 21-04-2009


    La Núria Gausachs m'ha recomanat de llegir-lo... he escrit un text "Jo sóc fàcil de portar" que m'han penjat aquesta setmana i que podria ser la primera part d'aquest teu.

    M'ha agradat molt, està molt ben narrat i els personatges resulten molt creibles.

    Salutacions

    Lluís

  • Ilargi betea | 20-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat! Un escrit amb molta força on la protagonista (molt més valenta que la que jo vaig fer servir) s'enfronta a les seves pors i els prejudicis morals per lluitar per la seva vida i la llibertat. Perfecte!

    Nina, t'he escrit un mail, pero com que ho he fet des d'una altra adreça potser el rebs a la safata de missatges no desitjats...

    Segueix regalant les teves paraules i els teus somriures!

  • Un relat que pessiga[Ofensiu]
    perunforat | 05-04-2009

    Un crit esfereïdor a l'esperança, a la lluita, a la llibertat. Un crit que nada dins una copa de vi, un personatge que has inclòs al relat com si fos l'ull que veu, la mà que mou, la veu que parla.
    M'ha encantat i m'ha posat la pell de gallina!
    Quan he acabat de llegir-lo m'ha semblat sentir el cop fort d'una porta, contundent. A l'altra costat, corrent d' aire i un sense fi de portes obertes!

    Genial!

    Per cert, el títol molt ben trobat, com si d'ell mateix se'n succeís la resta.

  • ...carai... [Ofensiu]
    jos monts | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Ets fantàstica... m'ha agradat.
    Relat amb títol suggerent, ampliat es podria esdevenir en una obra teatral.
    La imaginació et desborda, -continuarà?

  • Boníssim![Ofensiu]
    nuriagau | 29-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat brillant. El lector se sent identificat amb la protagonista des del primer moment.

    No jutjaré si la decisió presa per la Marta és la més adient. El que sí és tot un encert és el desenvolupament de la història, així com l'elecció del títol.

    Malauradament, la realitat dels maltractaments és un fet real. A les escoles s'estan aplicant programes per tal d'eradicar-los. Es treballen, amb els alumnes, temes com l'autoestima, els sentiments i les seves respostes, l'autocontrol...

    Enhorabona, un relat rodó!

    Núria

  • Gran relat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-03-2009 | Valoració: 10

    Operació molt arriscada! I gran relat! No he pogut parar, me l'he llegit d'una revolada. Tens molt talent per a escriure. Aprofita-ho bé.


    Sergi

  • t' escapes...[Ofensiu]
    Avet_blau | 14-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat dur i colpidor,
    real. amb l' engoixa que transmet.
    i que busca alliberar.
    i es que un cop ets al final del tunel,
    i veus que es una cova,
    t' escapes...

    Avet

  • Massa habitual...[Ofensiu]
    Alberich | 14-03-2009 | Valoració: 10

    Maltractaments; legítima defensa; assassinat...
    A on pot portar aquesta malaltissa i covarda actitud de certs humans de voler imposar-se per damunt de les presteses febleses de altri?. A l'assassinat, o a la pervivència de la humiliació ?.
    Un bon relat, Queca, on poses fil a l'agulla a un problema, malauradament massa present a les primeres pàgines dels diaris, i, potser sense tanta sang ni fetge, molt habitual a les relacions de parella, de feina i allà on hagi d'intervenir el tracte humà, amb les seves magnífiques i positives realitats i els seus racons més tèrbols i foscos.
    Una abraçada ben cordial.
    Ramon

  • El dolor de l'ànima[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-03-2009 | Valoració: 10

    En un cas com el que descrius, crec que es deuen unir un munt de sentiments d'una forma tant intensa, que és possible arribar a sentir aquesta ànsia d'alliberament, fins i tot a costa d'un assessinat. Més encara quan segurament aquesta és la única alternativa per aconseguir treure's de sobre el botxí. Ho has descrit amb tota la cruesa d'un drama que, lamentablement, afecta a forces dones.
    M'ha semblat un relat molt ben estructurat i amb una gran força narrativa.
    Una abraçada, Queca

  • Ànsies d'alliberament[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2009

    Descrius perfectament la lluita interior entre sentiments molt oposats, des de l'amor a l'odi, des de la submissió a la rebel·lia, des de la por a la valentia, tot enfilat en una implacable seqüència de fets i amb una economia de mitjans formals que s'assenta en una prosa molt precisa.
    Descrius inferns íntims i provoques ànsies d'alliberament.
    Et recordo un relat anterior sobre el tema, tal vegada més tràgic -aquí, els terribles fets mantenen el regust de l'esperança-, i crec que has tornat a tocar profundament a la nafra d'una societat on molts i molts dels seus individus confonen l'amor amb l'esclavatge i resolen (?) les seves contradiccions internes amb el recurs de la violència.
    Una abraçada,
    franz

  • Molt ben relatat![Ofensiu]
    brins | 06-03-2009 | Valoració: 10

    Has aconseguit un relat colpidor per la seva duresa, però tendre alhora per les paraules tan humanes que hi utilitzes. Una història, per desgràcia massa habitual de maltractament, et serveix per a presentar com de desesperada pot arribar a ser la solució que s´adopti per aconseguir la llibertat i la pau.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • Ben desperta[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-03-2009 | Valoració: 10

    Quin relat més fort i ben lligat has escrit, Queca! Allò que es diu rodó...

    Has aixecat la figura d'una dona que pateix però que, a pesar del dolor, la humiliació i el temor que l'han portada a l'extrem de la resistència i la raó, és capaç de reaccionar, preparar el cop i tornar-se'n, ben desperta.

    Aquesta és una història densa, d'amor en el passat i violència en el pressent, de desesperació i de supervivència, de por i fortalesa, de sofriment i de fugida, de covardia ( la d'ell, evidentment ) i d'esperança, d'alternatives i decisions...

    A més dels sentiments i les emocions que reflexa, hi ha un treball molt ferm sobre l'argument, que lliga els detalls, que presenta una narració sense escletxes temàtiques.

    Et dono l'enhorabona pel relat i envio una abraçada gran, forta i llarga, a buscar-te... T'ha trobat ja?
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

174662 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".