No vull prendre un cafè amb tu!

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

I després del cafè ens defugirem els ulls i ens tomarem a dir adéu per sempre.
Abans, però, mentre prenem el cafè, ens demanarem per la salut; després de la quarantena sempre cal comentar-ne alguna cosa. Et diré que no em trobo gaire bé i que me'n recordo tant d'aquells dies i tu diràs si fa no fa el mateix. Però això en realitat seran paraules per ocultar que ens trobem perfectament sense la companyia de l'altre perquè finalment hem tastat la llibertat, i això no té preu.
I parlarem del temps ennuvolat dels darrers dies que ens ataca els ossos i l'humor. El temps sempre ha estat un recurs en les nostres converses, sovint hi hem coincidit sense problemes. Potser insinuarem un desig de vent de dalt que escombri la humitat i la depressió que cau damunt la comarca aquest final de setembre i ens omple de malenconia la memòria. Tal vegada ha estat la malenconia l'origen de la teva trucada. Tampoc no farem cas de la gent que entrarà xopa perquè tomarà a ploure, això preveuen els meteoròlegs pel cap de setmana. I ni tan sols farem cas de la parella que entrellaçarà les mans sobre la taula com temps enrera sempre fèiem nosaltres.
I encara durant una estona tomarem a recordar les nostres antigues passejades arran de mar. I aquell estiu a pagès, al nord, i la relació amb la gent de camp, oberta i afable. Sé que a tu no t'agradava gens, sempre m'ho deies. T'ho recordaré i faràs veure que exagero, fins i tot em diràs que ja t'estava bé tot allò. I parlarem dels sopars d'aquell darrer estiu, quan començàvem a cloure la nostra relació i cada conversa era un conflicte i tornarem a repassar cada conflicte en els mateixos termes que ara fa dos anys. I no farem cas al cambrer que ens mirarà amb cara inexpressiva fent veure que no sap de què parlem, però en el fons desitjarà saber de la nostra vida perquè aixecarem la veu i això sempre motiva sospites.
Abans de marxar ens demanarem per la feina. Tu em preguntaràs si continuo en aquell cul de món d'oficina i que si ja m'han apujat el sou. I jo, després de dir-te que tinc el mateix sou en aquella mateixa oficina on em sento feliç, et diré que vaig llegir un article que parlava de la teva obra i et deixava més bé que no pas et mereixes, i que aquella foto teva de l'article no et feia justícia, saps que encara et trobo atractiu, no t'ho puc ocultar. Trauràs importància al meu comentari, com sempre has fet, i em diràs que no recordes de quin article es tracta. Però sabré, per aquell conegut gest dels teus llavis, que et sentiràs orgullós que l'hagi llegit i que hi hagi fet esment. Segurament tens l'article classificat en el teu arxiu perquè parlava molt i molt bé de tu. I et recordaré, a contracor, que l'article parlava de la teva darrera exposició i que enhorabona per l'èxit. I et diré, sense embuts i lentament, que vaig anar-la a veure un dia que sabia que no podies ser-hi. I que l'exposició no em va agradar gens, que des que no estem junts el teu estil ha evolucionat envers una trista inconsistència, que la teva pintura m'agradava més abans, quan eres més senzill, més simple, quan les teves línies eren traços segurs i humans, els colors nítids i els símbols entenedors.
Segur que en aquell moment els nostres ulls diran de nosaltres que som els mateixos desconeguts que hem estat sempre. I després del cafè ens defugirem els ulls fent veure que no ens adonem de l'acidesa de les paraules. I ens tomarem a dir adéu amb un mig somriure, potser fins i tot ens farem un petó de comiat, d'altres més cínics feren petons abans que nosaltres.
Per tot això, i per moltes altres raons, no vull tornar a prendre un cafè amb tu, i no vull repetir-t'ho.

Comentaris

  • Magnífic relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-05-2009 | Valoració: 10

    He llegit amb molt d'agrat aquest relat, on dues persones que abans s'estimaven i que ara la monotonia els ha dominat, es tornen a trobar, jurant-se i tornant-se a jurar que no es volen tornar a veure.

    El relat és molt bo, està farcit de detalls interessants, i és amè de llegir. T'ha sortit realment simpàtic. Et felicito sincerament.

    Em recordes un conegut meu que es va enrotllar amb una noia en una relació que no tenia futur, i que al final ja estaven farts l'un de l'altre...

    En fi, suposo que l'amor es pot renovar però la passió no pas...

    Ens veiem més endavant, M.Victòria!!

  • Envial a tribuna@guimera.info [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 30-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Es un prec, no pas un ordre. El relat m'ha semblat bo, i m'agradaria publicar-lo a www.guimera.info

    Coneixes www.guimera.info ?

    I, Guimerà ?

    El 2on diumenge d'agost hi faran mercat medieval.

    Envia el relat com annex en un e.mail i també si vols la "foto" del teu EX a la història.

    Gràcies per endavant

    Antonio Mora Vergés

  • i en quines situacions ens arriba a portar la vida...[Ofensiu]
    AntavianA | 14-08-2007 | Valoració: 9

    Boníssim. La manera d'expressar aquest moment tant estrany i melancòlic d'un retrobament amb una exparella m'ha agradat molt... Utilitzes una manera d'expressar-te en què un/a capta aquest estat d'ànim on sentiments oposats apareixen...
    Bravo per aquest relat. Ara q t'he descobert, et seguiré la pista...

  • M'agrada aquest relat. Molt real.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-04-2006 | Valoració: 8

    Està molt bé aquest relat.

    Descriu bé la sensació de quedar en un cafè, de rememorar moments passats, de sentir que compartim verbalment moments de vida passada, de dir "Què és de la teva vida?".

    Està molt bé de tant en tant, quedar amb aquells amics que queden una mica lluny de la teva vida, i fer una plàtica.

    Felicitats, Victòria, segueix endavant.

  • Enhorabona per aquest relats i pels teus èxits.[Ofensiu]
    Leela | 14-12-2005

    M'ha agradat moltíssim com has sabut tractar aquesta situació, la de les trobades després de tot, després del temps, de les vivències en comú.
    M'ha agradat el ritme, primer pausat, parlant del temps mantenint les compostures i mig somrient malgrat que a fora plogui, per, a mida que van bevent aquest cafè, anar entrant cada cop més en l'amargor dels records. Records que pretenen ser neutres però no ho són quan són vistos des de la situació actual en què tot ha passat i en què els sentiments han canviat.
    M'han agradat com les darreres gotes de cafè, aquelles tant amargues, que serveixen per fer retrets i ser a l'hora potser més sincers, han acabat vessants pels porus dels protagonistes i han dut a un final que simplement és el què és.
    Si no s'està bé prenent un café després de tot el viscut, potser més val no prendre'l.

    Una abraçada i la meva enhorabona!

    Leela

  • amarg en el regust i intens en el gust.[Ofensiu]
    Gica Casamare | 04-10-2005 | Valoració: 10

    M'agrada el teu estil nítid, de lectura constant i netament lleugera però amb les paraules adients.
    I amb aquesta història, amb aquesta escriptura, hom pot notar els clarobscurs de les expressions dels dos cafeters, que es vesteixen ara de nostàlgia, ara de retret, ara de petó, uqe segurement serà més humit del què voldrien i més curt del què haurien volgut trenta minuts després.
    Aquests cafès que ens acompanyen al passat i obren la nostàlgia són amargs en el regust i intensos en el gust.
    (hauria jurat que ja te l'havia comentat, però si que l'havia enviat a una amiga cafetera, això sí, segur)

  • una nit de po[Ofensiu]
    santal | 26-09-2005 | Valoració: 10

    no te molt sentit pero es divertit

  • Cara i creu[Ofensiu]
    foster | 03-09-2005

    de la moneda. Tractes amb intel.ligència, subtilesa i molt d'encert un aspecte quasi eteri de la relació de parella, el jo i l'altre, tan a prop i alhora tan lluny, en una lleugera però insalvable distància. Però què passa quan per sobre de les grans diferències de criteri davant la vida existeix un inefable nexe comú que ho arrasa tot i no et deixa respirar si no estàs amb ell/ella?
    Gràcies pel teu comentari que m'ha arribat amb dos dies de retard, els de RC estan de reformes!
    foster

  • un cafè inevitable[Ofensiu]
    XvI | 16-06-2005

    Sembla difícil dir més de dues persones negant-li la veu a una. El personatge que crees concedeix i retreu en perfecte equilibri carregant-se de credibilitat. Però, pel que t'he llegit, et costa poc expresar força coses sense necessitat d'artificis.

    salutacions

  • No val la pena[Ofensiu]
    George Brown | 01-06-2005

    En llegir el teu relat, no m'he pogut estar de preguntar-me: on va parar l'amor entre dues persones quan aquest desapareix?... Com és possible que dues persones, en un temps passat, enamorats, és tractin com a desconeguts?... Com és pot passar de l'amor a la indiferència?...

    La vida dona moltes voltes, i quan s'està enamorat d'algú sembla impossible deixar-ho d'estar algun dia...

    val la pena prendre un altre cafè?... sincerament, crec que no, si no ha d'aportar res nou, no val la pena. Quan l'únic que esperem és que la vida li vagi pitjor que ha nosaltres, no val la pena. Quan desitgem veure que ens necessita, no val la pena. Millor canviar de cafeteria.

    M'ha agradat la manera d'explicar-ho que has utilitzat, el to serè que has fet servir, i la tendresa que en el fons has reflectit.

    una abraçada,
    Jordi.

  • el cafe ja no te el mateix gust[Ofensiu]
    quetzcoatl | 21-05-2005

    Hola M.Victoria,

    Es el teu segon relat que llegeixo (no nomes per falta de temps, sino que llegir-los d'un a un es una manera de no emborratxar-se i assaborir la individualitat dels textos) i veig que esta a l'altura del "Busco un amant" que ja et vaig comentar.
    De tematica totalment diferent, aquest cafe que no vols prendre amb ell es tan sincer i proxim que entendreix al lector. Reflexes la perdua de l'espontaneitat entre dues persones que han viscut moltes coses junts pero no en poden viure mes, i totes aquelles petites tensions que hi ha entre dues persones que es tenen molta confiança pero tambe racances i barreres entremig.

    Felicitats i una abraçada,

    m

  • I quan...[Ofensiu]
    rnbonet | 01-04-2005 | Valoració: 10

    ...complicats som els humans!
    Unes reflexions entorn una ex-parella, molt ben definides per la proximitat/llumyania de tots dos.
    Enhorabona!

  • Coneixença, rencor i llibertat[Ofensiu]
    Biel Martí | 30-03-2005 | Valoració: 9

    Coneixença, rencor i llibertat semblen ajuntades en aquest text que, sintèticament, ens mostra un munt de coses. Coneixença perquè cada u sembla endevinar el què de l'altre només mirant-se'l, encara que al final diu que són desconeguts malgrat el temps, no ho crec... Rencor per les subtileses directes (per tant ja no són subtileses) que van deixant-se anar, i llibertat per dir coses que abans ferien i que més endavant provocaven discusions... M'ha agradat molt i ja m'ho comences a acostumar.

    Biel.

  • prendre una decisió...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-03-2005

    Mantenir el contacte malgrat ja no estar junts, com a bons amics. Moments bons venen a la memòria, d'altres agres i feridors.
    En certa manera, s'intenta mantenir l'engany del que es pensa en realitat, sempre surten petits punts de sutura infectats en la ferida, que fan pensar que ja feia molt que la cosa no anava bé, que potser mai es van arribar a conèixer.
    I cada cop el fer veure que es pot ser amable i continuar una relació d'amistat, però amb el cos tens i molt recel.
    El final em sembla perfecte, potser en aquesta situació, val més no prendre cafè junts...
    El tema és molt real i els sentiments molt ben descrits.
    M'agradat el continu anar del passat al present durant la conversa, molts records emmagatzemats en el cervell.
    Una abraçada i fins aviat!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

376 Comentaris

108242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com