No us separeu amb els estimats...

Existeix la base biogràfica del poema. Segons les narracions de la dona de l’escriptor (A. Koxetkov), aquest poema era escrit com a reflexió sobre les coincidències o casualitats de la vida, sobre la força d’amor.

Ells passaven uns dies de vacances a fora, i l’Alexandr hauria de tornar a Moscú 3 dies abans que la seva dona (Nina). Ells s’estimaven tan fort, que en el moment de l’acomiadament, quan ja el tren donava el senyal pels qui acompanyin que sortissin a fora... però Alexandr i Nina no podien separar la seva abraçada, i finalment, van baixar tots dos a la plataforma de l’estació. Van decidir, que ell quedés aquests 3 dies més i van canviar el bitllet...

Quan van tornar tots dos a Moscú i es trobaven amb la gent coneguda, li miraven amb la incredulitat – sabien que ell tornava aquest dia quan va passar l’accident en aquest tren que hauria d’anar 3 dies abans...
Però el poema està escrit com si ell agafés el tren en aquest dia “fatal”, amb la terminació dramàtica, que li pogués haver passat en la realitat...



***

-Que dolorós és, estimada, que estrany,
Entrellaçant les branques, habituant-se en la terra
Que dolorós és, estimada, que estrany,
A desdoblar-se sota una serra.

-No es cobrirà la ferida feta en el cor,
Es vessarà amb les llàgrimes pures
No es cobrirà la ferida feta en el cor,
Es vessarà amb la resina del foc.

-Mentre estic viva jo, seré amb tu
La sang i l’ànima no se separen,
Mentre estic viva jo, seré amb tu
L’amor i la mort sempre van junts.

-Tu portaràs amb tu per tot arreu
Tu portaràs amb tu, estimat,
Tu portaràs amb tu per tot arreu
La terra nadiua i la casa teva.

-I si no tinc res per a tapar-me,
De la compassió incurable,
I si no tinc res per a tapar-me
Del fred i de la foscor?

-Darrere del comiat vindrà la trobada
No m’oblidis, estimat,
Darrere del comiat vindrà la trobada,
Quan ens tornem tots dos plegats.

-Però si em desaparegui desconegut
Com si fos la llum del dia curta,
Però si em desaparegui desconegut
Amb el cinturó d’estels o en el fum làctic?

-Començaré pregar per tu,
Perquè te’n recordis com tornar al Terra,
Començaré pregar per tu,
Perquè hi tornessis tu indemne.

Tremolant en el vagó omplert de fum,
Va convertir-se en l’abandonat i humil,
Tremolant en el vagó omplert de fum,
I mig plorava, mig dormia,

Quan el tren en un pendent relliscós
Va fer una brandada terrible
Quan el tren en un pendent relliscós
Va arrancar les rodes del carril.

Una força sobrehumana
Esclafant tots i mutilant
Una força sobrehumana
Tot el terrós va tirar al terra.

I no va defensar a ningú
Ni la trobada promesa en el futur
I no va defensar a ningú
La mà, cridant-li des de lluny.

No us separeu amb els estimats!
No us separeu amb els estimats!
No us separeu amb els estimats!
En ells us germineu amb tota la seva sang.

-I cada cop feu acomiadar-vos per a sempre,
I cada cop feu acomiadar-vos per a sempre,
I cada cop feu acomiadar-vos per a sempre,
Quan us separeu per un minut!

Escrit en 1932 per l’escriptor rus Alexandr Koxetkov
(que va ser conegut per aquest poema).

video de la lectura del poema en rus:

poema en rus