No trob la sortida

Tenc ganes de volar, de cambiar la meva vida dràsticament. No tantsols un camvi físic, no és això el que necessit.
Necessit un gran camvi a le meva vida ,alguna cosa que em fagui sentir millor ,més plena de ganes i emocions. En aquests moments tot m'és in gran esforç, perquè?
No ho entenc, vull volar, no vull quedarme estirada sense fer res , però cada vegada que intent aixecar-me torn a caure pensant en que no podré viure com abans feia.
La por , sí la por al futur, a quedar-me sola,sense cap mà que em pugui ajudar, sense cap abraçada quan jo ho necessiti.Tota aquesta por m'inmpareix viure el present i atemorirme del que m'espera.
Sempre dic que no és bo tancar els ulls i rendirme, però és que no m'he rendit en cap moment .Ho trat de superar , sempre ho he intentat i em caic a la mitat del camí de la feliçitat.
Tal vegada necessiti ajuda.Sé que soc molt orgullosa, ho sé,però no crec que cap tipus d'ajuda em servesqui per res. Vull resoldre el meu problema sola, com abans feia , a l'escola, a l'nstitut, per tot on he anat, tot era pel meu propi mèrit ,per res més.
Sé que ho puc fer , que podré.Sé que un dia em despertaré amb ganes de viure la vida amb les mateixes ganes que abans i em menjaré el món més que mai.