No sempre serà així

Un pobre home no tenia res excepte una vella casa, un cavall i un fill.
Alguna gent li proposava a comprar el seu cavall, per poder tenir una mica més diners per menjar, però ell ho denegava. I un dia el cavall va escapar...
Tots veïns li deien:
-Veus, però si haguessis venut el cavall...
L’home els responia:
-Però no sempre serà així, encara no sabem el final de la historia...

Va passar un temps i el seu cavall va tornar i va conduir una cavallada. Tots els veïns van quedar amb la boca oberta de la sorpresa i li sentien una enveja. Al que l’home va respondre:
-Però no sempre serà així, encara no sabem el final de la historia...

El seu fill va muntar els cavalls; un dia va caure i trencar la cama i es va convertir en un minusvàlid. Els veïns li van tenir llàstima, però l’home vell els va respondre:
-Però no sempre serà així, encara no sabem el final de la historia...
Va començar la guerra, i tots els fills dels veïns van anar a la guerra i hi van morir. Els veïns van començar fer enveja un altre cop:
-Millor un minusvàlid, però viu i al costat...
L’home els responia:
-Però no sempre serà així, encara no sabem el final de la historia...

Va passar un temps i al poble va arribar un pelegrí, i el seu fill va voler marxar amb ell.
-Com és?- s’enutjaven els veïns,- ell et va deixar a morir sol. Com ara tu viuràs?
I l’home, mirant molt lluny, els responia:
-Però no sempre serà així, encara no sabem el final de la historia...

(text traduït i adaptat per l’autora, dels arxius de la saviesa popular)