No sé què hi veus

Un relat de: Endevina'm
No sé què hi veus

No sé què hi veus
en l'embellida ignorància
d'un firmament rúfol
que ens nega més claror.

Quan ahir refulgies
no vaig estimar la necessitat
de cercar camins forans
per retenir-te cofoi a la pell.

I avui que t'amagues,
l'enyor em fa sentir
moix, apagat. En aquest lament,
tanmateix, et sento. Hi ets.


Comentaris

  • Què hi veu?[Ofensiu]
    Prou bé | 05-03-2023

    Què hi veu el sol en un tapís de núvols que no el deixen escalfar la terra ni donar-nos llum?
    Quan lluu, no ho valorem perquè és un bé gratuït! Quan ens manca sentim el fred al cor!
    Amb total

  • La lluna potser?[Ofensiu]

    És molt bonic i molt dolç de llegir. Parles de la lluna?
    En qualsevol cas, felicitats, m'agrada molt

  • Escalfor[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 03-03-2023

    Quan el fred ens mossega la carn trobem tant a faltar l'escalfor, que desitjaríem haver-la retingut a la pell per sempre... Aquest poema teu l'interpreto en sentit literal i figurat; en els dos casos em sembla magnífic, Endevina'm!

  • Preciós....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-03-2023 | Valoració: 10

    poema on es reflecteix el valor de la llum i l'alegria desitjada. Versos significatius i un final determinant.

    M'agraden molt els teus poemes Endevina'm.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

265 Comentaris

43083 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni