No se com anomenar-ho, ajudeume tots, i si en voleu mes, hi haurà segona part.

Sols son sentiments per a tu, amor:

Qué fácil seria dirte que no t'estime. Que no et vull. Es una cosa tan natural… No hi haurien diferencies, de les parelles normals. Una ruptura. El trencament mes simple d'una relació. No podries reprocharme res, massa que ho saps. Un amor com el nostre no pot separarse del nostres cosos. Els dos ens coneixem bé l'un a l'altre. Sabiem el que feiem cuan ens estimavem. Saviem que no duraría sempre l'amor, pero si el patiment. I així i tot açí som, una parella jove i feliç a la que molta gent li donaria un vot de confíança.

La calidesa de la teua mirada m'envolta ara mateix. Em mires allargat a l'arena de la platja. Mires com lluiten els meus pensaments. I es que em coneixes tan bé, Miquel… Ningú com tu per a estimar-me. I no se perque he d'acabar amb aquesta relació. Tant et vull? Tant eres per a mi? He decidit que si. Sols de pensarte en un altre lloc, sol, sense estar jo al teu costat… El cor se'm desfá a la boca com la mel. Sols puc engolir-me'l. Es l'unic remeï que em queda? Si. Lluitar contra els meus ideals, lluitar contra mi mateixa, tindre que sotmetrem a eixa realitat axflixiant que em deixa paralitzada i no em deixa parlar amb tu dels meus problemes.

Es durissim. Que no et passe mai el que a mi em passa amor. La meua angoixa, el meu temor, tot açó ha anat arrelantse al meu cor com ho fan els teus petons, com ho fan els teus pensaments. Tu ho deus de saber Miquel. Tot açó no pot conviure junt al mateix. Sols es pot ser una cosa: O feliç o trist. Em decante per la pena, estimat. No puc oferirte uns sentiments bruts i ples de tristesa. No puc permetre que vesses una sola llagrima per mi. Odiam. Fes-ho. Trencam el anima i disme que no em vols. Tot es molt millor que saber que el teu amor per mi es mes gran per saber que ho passe malament. No Miquel no. Les coses així no son. Aquest mati hem estat una bona estona fent l'amor. Les teues paraules es mantindran sempre a la meua anima, igual que el dessig que emana de mi. Ploraré una i mil voltes al dia, recordant cada moment al teu costat, cada caricia de les teues mans gelades al meu ventre… Tot será viu al meu cor. D'aixó estic segura. El que dubte es si seré capaç d'enfrontarme a tu. Tinc por de que et limites a acceptar que el meu cervell está per davant del cor. Lluita per mi amor. Jo vull quedarme amb tu. Ho desitje de veritat, peró se que no puc. Se que no es un mérit meu el que jo estiga al teu costat.

No trobe un moment per a mirarte als ulls sense que busques amb ells la meua mirada. Això… Tu ho endevines tot, estimat. No cal que sapigues quines raons em dona el cervell. No cal que penses com son els meus sentiments per tu, perque no cambien. La meua ciutat s'ha establit al teu cor amor. I no vull anarme'n. M'agradaria caure en la bogeria, perque en moments de deliri vull quedarme amor. Sabent que aixó es roín i em fará mal. M'has convençut amb la teua filosofía, Miquel. Pero no. No puc.


Ps: La lluna es plena aquesta nit. La meua pell encara está molt sensible. El cor em batega fort, recordant com acaronaves els meus pits, com la teua pell tocava la meua, com els teus cabells arrinxolats reposaven al meu muscle mentre tocaves el meu sexe, que remitia als meus sentits un plaer intens ple de sensacions fortes. He sigut teua amor meu, una altra vegada part de tu, una altra vegada, possiblement l'ultima, els nostres cosos han sabut complaren's mutuament. T'estime Miquel, com mai no ho he fet.

La passió em poseeix ara mateix amor. Aprofite aquest moment per a anarmen lluny de tu. Promte rebras un sobre amb les meues lletres en un foli. Cada segon t'estime menys Miquel, no puc dir-te altra cosa, i ho saps. No em busques, no em mires als ulls, perque l'unic que sabre fer serà tornar.