QUINA NIT

Quines festes, aquelles!
Quan en Dani em va trucar vaig pensar que era boig. Que havíem d'anar a la capital; que havia cobrat una feina i se'ls volia rebentar ja que no hi comptava; que li digués que sí, que ell no tenia carnet. Va insistir-hi tant que no m'hi vaig poder negar. Després del pseudosopar -unes pizzes i moltes cerveses- anàrem al pub de moda a prendre uns gintònics abans de trencar-ho tot a la disco. I vàrem convèncer unes noies de perllongar la nit. Una d'elles, que vivia a prop, ens proposà d'anar a ca seu. Oli en un llum! -pensàrem amb en Dani, ens hi quedem i tornem pel matí, descansats-.
Així que la Marga m'estira, ja a la casa, cap a l'habitació del fons mentre l'altra s'esmuny amb en Dani cap al sofà, res de perdre temps. La Marga es despulla amb tota la parsimònia del món i no puc contenir l'excitació. Besos ardents, mugrons endurits, xop l'entrecuix i imflat i petri el penis. -Posa-te'l, corre, embesteix-me- xiscla apressada. -El què-. -El condó, hosti!-. -No, no en tinc-. -Collons, Jordi o com et diguis, collons!- I d'una revolada s'aixeca, pren la roba i se'n va. Nu i trempat m'enduc el Dani a mitja feina i amb una mala llet com no li havia vist abans.
Agafo el cotxe i marxem a correcuita. S'adorm de seguida i jo conduint fins al poble lluitant perquè no em caiguin els ulls. Enfilo la comarcal que mena al poble i en un revolt pronunciat, la veig. Amb texans i samarreta fa autostop. A aquestes hores?, em pregunto. M'aturo i la convido a pujar. És preciosa, carapigada i amb uns pits... Xerrem una mica i de seguida es treu la samarreta i, ma cap al meu entrecuix., obre la cremallera, aparta el bòxer i emboca el polífem tibant. Tot resulta gloriós, no pensava després de tot acabar així la nit.
Reprenem la marxa i en l'últim revolt abans del poble la Cesca fa que m'aturi -en aquest revolt vaig morir, diu. Caram, massa tard. No tinc temps de frenar i mentre passem el revolt la noia es difumina. Emboirat l'enteniment després de la nit extranya que hem passat ho explico a en Dani, que desperta i no em creu.

Diuen que la noia del revolt no existeix però jo sé que sí i que la vaig recollir una nit d'estiu i encara balla.