PARIS

Avui no beuré. Tinc massa coses a fer i totes són importants. El vol surt a les 18:45 i no el puc deixar marxar sense ser-hi. No duré equipatge, no crec que em calgui res aquesta vegada. Haig d'anar al banc. La Carla va ser-hi ahir per tal d'obrir un nou compte i només cal la meva signatura per a transferir-li tot a ella. Ara és a casa, dormint. Li he fet un petó al front abans d'anar-me'n.
Ja sóc a l'avió. Mentre l'assistent de vol efectua la seva coreografia enmig del passadís em poso bé el cinturó. Els avisos de vol sonen distorsionats a cabina, massa volum. Ens enlairem suaument i en pocs minuts l'aparell s'estabilitza en l'aire bromós de Barcelona. Aviat serem a Paris. Ja entrelluco la torre Eiffel al fons, com la busca d'un rellotge de sol sobre la ciutat. Posem-nos de nou el cinturó. Prenc el micròfon i aviso: "Srs. Passatgers, els parla el sr Peix, comandant. No cal que es posin els cinturons. En mig minut ens estavellarem a la torre Eiffel. Els desitjo sort i que hagin tingut un vol agradable. Gràcies per viatjar amb nosaltres".
La Carla es desperta i veu el sobre mig obert damunt la tauleta de nit, tapant la foto del pare...