No pot ser...?

Un relat de: Alex Roa
No pot ser
Que l’aire es fongui,
I que el cel es mogui,
I que el terra s’esfondri
I que el glaç esclati,
I que l’esma mati
I que glaci el sol?

O és que, potser,
Simplement arribes,
Fons l’aire que espires,
Mous el cel dels dies,
Cau el sòl que guies,
I congeles foc
Fent vida
D’allà on només hi ha mort?

Segurament, si.
L’aire ho diu en els pulmons.
Segurament ets tu,
Que arribes, fent segons dels anys,
I dels anys, segons.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer