No noto la distancia

Un relat de: Marteta
Perquè et sento aqui, al meu costat? Com pot ser que després de saber que sentir a la distància fa mal, senti això? Com pot haver passat? Ens hem deixat endur per l'emoció del moment en que ens vam conèixer.. i res més. Et necessito, i pel que veig, tu a mi també. Et considero un amic, un gran amic. Tu, que m'entens. Tu que m'escoltes sempre que ho necessito. Tu, que rius quan dic una tonteria de les meves que no fan gràcia a ningú. Tu, tan especial com ets. Jo, que necessito saber coses de tu. Jo que quan duim molt de temps sense parlar ja et noto distant, i noto que et necessito. Jo que no t'amago res, tot surt a la llum amb tu.

Sé que un dia ens tornarem a veure. Ho sé perfectament. Perquè per alguna cosa ens vam conèixer, per alguna cosa ens duim tan bé, per alguna cosa tenc ganes de tornar-te a veure.

Comentaris

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    More | 26-10-2011 | Valoració: 10

    Sé del que parles, perque jo també he passat per ahí, saps? i encara ho estic passant, d'aci poc farà dos anys, ànims!

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

165899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.