Cercador
No, no puc.
Un relat de: Clara Garcia ColladoNo puc deixar d'estimar-te, no puc deixar de pensar-te.
No puc deixar de mirarte, no puc deixar de besar-te.
No puc deixar de tocar-te, no puc deixar d'abraçar-te. N o puc deixar d'estimarte quan em mires amb aquells ulls...
M'hipnotitzen, em fan parar boja.
No puc parar d'abraçar-te, no vull deixar de tocar-te, no puc parar de besarte quan et tinc davant. Vull que un altre cop els teus llabis gèlids es tornin a trovar amb els meus, vull que m'estimis.. com t'estimo jo.
Vull que m'abraçis com quan m'abraçaves avans, vull que siguin els meus llabis amb els que somiïs cada nit, que sigui el teu últim pensament abanç d'anarte'n a dormir i el primer que tinguis quan despertis.
l´Autor

93 Relats
60 Comentaris
74057 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Verba volant, scripta manent.http://theskyisbluepermanent.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- Marc
- Camino sola pel carrer, la nit s'esfuma, i ja no existim nosaltres per explicar-ho, ja som tu i jo.
- Els petals de la nostra rosa.
- M'estiro i tanco els ulls..
- Hem crescut junts, i ara toca oblidar-nos..
- "La última nit"
- Entre els humits llençols
- "Ell"
- Verd.
- petita MAR.
- Acostat, si vols...
- la lluna, era més gran.
- vivint somnis, al teu costat.
- El turquesa, dels seus llabis quan em besa.
- records d'aquelles abraçades.

