No, no puc.

Un relat de: Clara Garcia Collado

No puc deixar d'estimar-te, no puc deixar de pensar-te.
No puc deixar de mirarte, no puc deixar de besar-te.
No puc deixar de tocar-te, no puc deixar d'abraçar-te. N o puc deixar d'estimarte quan em mires amb aquells ulls...
M'hipnotitzen, em fan parar boja.
No puc parar d'abraçar-te, no vull deixar de tocar-te, no puc parar de besarte quan et tinc davant. Vull que un altre cop els teus llabis gèlids es tornin a trovar amb els meus, vull que m'estimis.. com t'estimo jo.
Vull que m'abraçis com quan m'abraçaves avans, vull que siguin els meus llabis amb els que somiïs cada nit, que sigui el teu últim pensament abanç d'anarte'n a dormir i el primer que tinguis quan despertis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer