No ho saps

Et miro, no em veus.
Et parlo, no em sents.
Et toco, mo em reps.
Et cerco, no hi ets.
Et demano, no em respons.
T'escolto, no ho notes.
Ploro, no ho entens.
Ric, no ho perceps.
Em moro, em moro i no ho saps.

I després de mirar-te, de parlar-te, de tocar-te, de cercar-te, de demanar-te i d'escoltar-te, estic massa cansada. I com a últim intent intento devorar-te amb la mirada, alçar el to de veu, grapejar-te intensament, buscar-te fins a la fi, preguntar-t'ho tot, escoltar-te amb els cinc sentits, plorar a llàgrima viva, riure a cor que vols. Així i tot sembla que no ho notes. I et dic adéu. I em mires estranyat. Però calles. I em sap greu anar-me'n, confio en que ho saps, espero que ho sàpigues. Però et dic que me'n vaig. I me'n vaig.