No et deixis la bossa Vila

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Quan anàvem a les fires sempre hi portàvem un armari, i així hi podíem guardar els abrics, els papers d'embolicar, el monedero, els cordills i tots els objectes que us podeu imaginar.
Un amic ens va vindre a visitar, i el Jordi, el meu home, el va acompanyar pels estants per comentar el que hi havia a la fira. Va arribar l'hora de dinar i vam sortir tots a dinar a un restaurant d'allí a la vora. Vam seure en una taula que era arrambada a la paret i jo precisament en aquella cadira arrambada vaig seure. Deixant la bossa a terra allí al costat de la paret. A mig dinar, no se perquè, vam cambiar de lloc, em vaig posar a la cadira del passaís. Acabat l'apat, en Jordi i l'amic estaven molt animats parlant, i jo patia perquè l'estand estava sol. De repent em vaig aixecar i vaig dir:
-Me'n vaig a l'estan! Ja vindreu...
Al cap d'un moment, ja al carrer vaig tornar a entrar i des de la porta vaig cridar:
-Jordi! A terra tens la bossa! Sobre tot agàfala, no te'n descuidis!
-Si si! A terra tinc la bossa! Agafo la bossa... em va dir.
Quan era direcció a l'estand pensava, que tonta que ets Maria Pilar, aquest es despistarà i es deixarà la bossa. Però tenia ganes d'arribar a l'estand, em feia patir, així vaig pensar, treute el pensament de la bossa que ja te la duran...
Al cap de molta estona, no havien arribat, i em vaig decidir d'anar-los a buscar, i es clar, el senyor Vila i el senyor Terrades estaven parlant en un estand tranquil.lament.
-Jordi, i la bossa?
-Ay!! La bossa no hi és!
-On l'has deixat?!
Dins la bossa hi havia un rellotge d'or del meu sogre, cinc centes mil pessetes de l'època i alguna cosa més.
Corrents va anar al bàter a veure si se l'havia deixat allí. Jo parlava amb la gent dels estands del volt, que em deien que no ho trabaríem. Una amiga em va dir:
-Mira Pilar, t'acompanyo a denunciar-ho a la Via Laietana.
Això ho va sentir molta gent dels passadissos.
Vam agafar un taxi, direcció Via Laietana a cursar la denúncia. Vam declarar tot el que allí hi havia. Quan vam arribar vaig anar cap a l'estand, em vaig sentar un moment, li vaig explicar al meu home el que havia fet, obrim l'armari, i allí ens trobem la bossa!
A primera fila, així es que, miracle! Encara no sabem pas el que va passar.
Des de llavors, i com que el meu home sempre duia la bossa, ens cridaven:
-Vila, no et deixis la bossa!
-Maria Pilar, vigilem en Jordi que no es deixi la bossa!!
No us deixeu la booooossaaaaaaa!

Comentaris

  • un relat...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-10-2006 | Valoració: 10

    que fotografia la vida popular: el deixar-se coses en els llocs: paraigües, moneders, bosses de compres, roba...
    Actualment ja no ens deixem coses: ens les prenen je je!!!
    Una abraçada i gràcies pel dibuix del poema.

  • Qui va trobar la bossa?[Ofensiu]
    kukisu | 12-08-2006

    La bossa és l'objecte més important per a una dona, oi? Els homes són una altra cosa! De totes maneres... quin ensurt! Estic contenta que tot acabés bé. Això de l'armari és molt divertit!
    Com sempre, un grapat de petons per a tot l'estiu!

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com