No et creguis els meus ulls

Molt bonic kispar fidu!! :D I també m'agrada el final amb la frase de la cançó dels pets :P
Molts petons noia!

NoKia

Hola Kispar fidu,
Els teus comentaris m'han fet molta il.lusió alhora que m'ha servit per descobrir-te.
Saps una cosa? Em crec els teus ulls.
En saps una altra? Sé que ets una poetesa molt dolça, lavors només em queda el remei de dir-te un dels meus versos preferits:

No parlen molt més els nostres ulls,
que moltes boques que ho intenten debades?

Un brindis per les nostres vides,
Roda03

M'ha agradat molt la descripció que has fet del sentiment que tens vers una persona.De fet,tots,totes...ho hem sentit alguna vegada,això.He llegit diverses vegades el relat: preciós, sincer, franc...En definitiva,m'encanta

petardi!!!!!!!

M'ha fet sentir algo especial en llegir-ho, gràcies!

Espero que tot surti bé, i aviat els teus poemes puguin ser d'entrega total, d'amor correspos

t'ho he dit molts cops però...t'enyoro!!!!!
jo vinc a la teva uni, xo digue'm quan.ok?

mil petons dolços.....

aquest poema és com una canço oi? si ho és i l'has feta tu, m'has d'ensenyar la melodia eh!i si no estava pensat com una canço doncs haurem de fer-la jeje

petons!

xarop

Hola! Feia molt temps que no entrava per aquí, i la veritat és que he disfrutat molt llegint alguns dels relats que hi ha publicats, entre ells, el teu...

M'encanta el titol que li has ficat "No et creguis els meus ulls" és genial...

En un poema que vas publicar fa temps dius: " Mai podré realitzar el meu sommi...". No sé quin és el teu sommi però amb la sensibilitat que tens, estic segura que podràs realitzar qualsevol cosa que et proposis.

M'han agradat els teus relats, el vocabulari, les frases... tot plegat fa que el relats adquireixin un to d'hamonia molt ben aconseguit.

Felicitats guapa,

Marisa

... de canços, de negacions que no són certes, d'afirmacions amb cor i sentiment...
PS. M'he passejat pel teu espai "topodufi"... Complet, poètic, il·lusionat, jove...
Per cert, m'ha encantat la defensa de l'idioma... I t'ho diu un valencià, precisament aquestos dies de "punyetes punyeteres", després del Correllengua a l'estadi...

ben estructurat i amb un elegant us del vocabulari...

I fas evident una cosa que el dia a dia ens fa oblidar perquè tenim masses coses a fer per aturar-nos a pensar.

La vida es complicada i potser ens la compliquem més del que cal.

Fa dies que no et veig pel fòrum, però veig que segueixes fent poemes tan macos com sempre...

Una abraçada

de algú que te un cor inmens...
Conec aquestes sensacions, veure algú reflexat a cada instant de la teva vida... pero saps dufi?
Potser cau una estrella, oi?
Paraules precioes, d'algú que encara te molt més a dir...
T'estimo molt

"puc fer-ne mil somnis de tu però no en puc tenir cap realitat... !"

m'has deixat sense respiració... quanta sensibilitat i realitat pròpia en escasses paraules!

m'has commogut!

"...
Puc fer-ne mil somnis de tu,
però no puc tenir-ne ni una sola realitat.

La vida és bonica, però a vegades complicada."

Crec que són tres dels versos més bonics del teu poema. Tot ell traspua aquest sentiment tan immens, i alhora tan desesperat, quan a la persona que tu voldries que et veiés plorar, somriure, parlar... et sent abocada a dir-li "no et creguis els meus ulls".... perquè t'estan mentint...

Un petonet, Dofineta, feia dies que volia venir per aquí de nou, i avui he trobat el momentet!

Una abraçada molt gran!

;-D El teu poema m´ha emocionat...molt.
Has estat capaç de reflectir una realitat que poc o molt tots duem a dintre.... Si fos prou valenta jo també faria el mateix. Ostres..no se..jo m´he cregut cada un dels mots que has escrit...això deu tenir valor no?

Salut i felicitats!!!

Hola Gemma!

No tinc vergonya, fa molts dies que no et llegeixo. Des que vas (vam) fer vacances, i la tornada i un munt de coses que han passat, mira, no he arribat a fer-te clic. Però m'alegro de retrobar-te i rellegir-te.

Has fet un poema de continència total: de tot allò que no pots expressar; però a nosaltres ens ho has fet saber d'una manera deliciosa.

Felicitats bonica, una abraçadassa!

m

Bell escrit, preciós cada desig, cada pensament, cada somni ... trista realitat que molt be descrius.
L'he trobat tendre, d'aquells que els llegeixes i et deixen rumiar una estoneta.
Crec no haver-te llegit mai, però pots estar segura de que ho faré, aquest relat destil·la nostàlgia, mes somnis per somiar i deixar de banda la realitat, et felicito m'ha agradat molt.

Moltes abraçades maca.