No esperis als amics.

En la pròpia companyia. No deprendre afectivament dels demés i ser realista en relació a l'amistat i l'amor. Hi ha un toc de tristesa, però, en les reflexions. I l'esperança que el futur, malgrat l'escepticisme, ens doni l'oportunitat de trobar un amic sincer i un amor que ens faci perdre el seny.

M'ha agradat el teu poema. Espero continuar en contacte.

És cert que del passat no ens cal esperar ni amics, ni amors, ni gairebé res a no ser que siguin bons records. El futur incert ja vindrà i no cal que ens en preocupem abans d'hora. Només ens hauria d'interessar el present i viure'l intensament.

Gràcies per compartir amb nosaltres un poema que diu les coses com són amb senzillesa.

petons
Marta

El temps s'ha de viure, i el futur ens depara moltes coses. Que hem d'esperar amb els braços oberts!!!