No és fàcil escriure no res

NO ÉS FÀCIL ESCRIURE NO RES

Tal i com podeu suposar, això mateix que ara teniu al davant era un paper on no hi havia res escrit, un tros simplement de matèria cel·lulosa, i per allò que sent tot escriptor (o que ho pretén ser) quan es troba un instrument a la mà que pugui servir per a fer ratlles o gargots, tot seguit, m'entraren ganes boges de posar-me a escriure, això sí, sense saber el què, el per què, ni a qui volia escriure; la qüestió era començar, fer un inici, car sempre tenia por de començar quelcom, per allò d'ignorar si mai en sabria i també pel temor de no arribar tampoc més enllà d'unes dues o tres línies el contingut de les quals, fos ja intel·ligible.
Per cert, quantes en porto ja?
Bé, no voldria pas, ni podria sentir-me orgullós de la tasca que tot just ara acabo d'iniciar, si no pogués continuar per causa d'una mancança d'idees o de motivacions - la qual cosa, un poeta en diria "inspiració"- ja que el propòsit que m'he fet en desenvolupar aquest petit comentari, el qual no pretén res, no intenta res, no es vol posar amb ningú, en una paraula, vol ser tot innocent, és el de comprovar si és cert -igualment com fan alguns professionals de la ploma, com també algun o altre causant del treball dels linotipistes- d'escriure i escriure, per a fi de comptes quedar-nos com quan havíem començat l'acte (o esforç) de llegir quelcom, de per si algunes vegades poc atractiu ni interessant i inútil, és a dir: NO RES. Això si, ho acostumen a dir molt bé i veritablement en saben una estona, però també per l'altra part, és evident que de no ser d'aquesta manera, existiria la literatura?
Per cert, me n'estic adonant que sóc ja a un pas d'allò que precisament estava considerant a l'inici, i crec que algú -de ben segur- m'ho podria recriminar; en canvi però, m'he adonat de que al mateix temps d'anar escrivint, s'anava complint el que precisament vaticinava a l'encapçalament.
Siguem sincers, veritablement es pot entendre tot això? Realment no és pas gens fàcil escriure NO RES, però veig que encara me n'he sortit.
La propera vegada m'animaré a presentar-me a concurs literari, no fos cas que, per error, un jurat em premiés i m'hagués de preguntar, el per què de tot plegat, si jo amb tot això no he dit res ni he fet mèrits; si de cas, condemnar-me per haver ocupat un temps a l'estimat lector que millor hagués pogut dedicar-lo a d'altres menesters.